El CAP del barri de Sant Salvador de Tarragona és un dels deu centres d'atenció primària que pertanyen a l'Institut Català de la Salut on s'està implantant el projecte d'autonomia de gestió. I, de fet, és l'únic del Camp de Tarragona on es desenvolupa aquesta prova pilot (a la demarcació també s'està implantant a Flix –Ribera d'Ebre–). Cadascun dels centres escollits va ser-ho perquè responia a característiques diferents: no obstant, aquests deu centres pertanyen i actuen sota l'empara de l'ICS, malgrat que tenen una gestió autònoma. En el cas del CAP de Sant Salvador, va ser escollit perquè es tracta d'un equip petit, amb un treball en grup previ i arrelat al barri on està.

Aquesta forma d'administrar-se vol dir que, a diferència del que ocorre en qualsevol altre CAP, i segons explica la directora de l'ABS (àrea bàsica de salut) de Sant Salvador, Lourdes Clotas, «l'equip del servei d'atenció primària de Sant Salvador tenim coneixement de tota la despesa, des del que gastem en llum fins a la despesa en personal». I a efectes pràctics, «això significa –explica Clotas– que puc canviar els diners de calaix si sobra d'un capítol i en falta en un altre», cosa que fins ara no podien fer, ja que el pressupost era tancat per a cada contingència. Així doncs, la responsable de l'àrea de salut reitera que tenen «més poder de decisió sobre l'utilització dels recursos» i això repercuteix en un «increment de satisfacció dels usuaris» perquè «s'adapten els recursos a la realitat», així com també en un «augment de la satisfacció dels professionals» perquè «fomenta el treball en equip i poden prendre decisions».

Tot i l'evident control que guanyen sobre la part econòmica, la doctora Clotas explica que del que es tracta en realitat és d'un «projecte de millora de la qualitat» que han elaborat els equips de treball dels centres assessorats per l'empresa a la qual pertanyen: «Cada persona és responsable d'alguna cosa.» L'equip de l'àrea de salut, conjuntament amb els altres equips dels CAP catalans que participen en la prova pilot, van elaborar aquestes directrius de treball durant l'any 2008 fins que van obtenir-ne el vistiplau de l'ICS i el projecte s'ha posat en funcionament el gener d'aquest any.

La valoració que fan fins ara del funcionament de l'autogestió és «positiva». D'una banda, pel que fa al seguiment econòmic, «veiem que millorem l'eficiència perquè saps de què disposes i com ho gastes»; de l'altra, «hem protocol·litzat tot el que fem i ho hem fet tots els treballadors». Aquest canvi es tradueix en el fet que tot el personal adopta la mateixa actitud i actuació davant dels pacients amb un determinat problema de salut, com ara la diabetis, de manera que «minimitzem les diferències i els errors», diu Clotas. Passa el mateix amb fins a 51 qüestions que s'han protocol·litzat, com ara el circuit d'urgències, que ha estat elaborat «entre tots».

Pel que fa als treballadors, la directora de l'ABS detalla que continuen seguint la normativa de contractació de la sanitat pública, però en canvi ara el personal «té més flexibilitat horària, segons la demanda del moment».

El treball per posar-se al dia en la gestió d'una àrea de salut ha afectat especialment els metges, les infermeres i els administratius que formen part de l'equip directiu de Sant Salvador: «Hem millorat en l'aprenentatge perquè no teníem formació en recursos humans i gestió econòmica.»

Ara per ara, l'Institut Català de la Salut està en fase de dissenyar un sistema informàtic propi només per als deu equips que s'estan autogestionant de forma pilot a Catalunya, i que permetrà «avaluar els resultats», tenint en compte paràmetres com ara les derivacions que es fan des del centre de salut, la qualitat o la despesa farmacèutica. Un cop finalitzi aquest any 2009, «es valorarà si s'han acomplert els objectius prèviament pactats» i, si és així, s'estendrà el projecte a altres centres amb vista a l'any 2010.