Les mútues privades també limiten les proves mèdiques
Els metges que treballen per a asseguradores alerten que no podran mantenir la qualitat del servei si les retribucions no augmenten
Les companyies estan immerses en una guerra comercial per captar clients
Si fa pocs dies els metges d'atenció primària de la sanitat pública donaven a conèixer un estudi segons el qual molts professionals es troben obstacles perquè els seus pacients accedeixin a proves diagnòstiques, ahir van ser els metges que treballen per a companyies d'assegurança lliure els que van denunciar un problema ben similar en l'àmbit privat. Mentre que en la sanitat pública caldria buscar-ne la causa en les retallades, en el cas de les mútues privades la raó –segons els professionals– és la guerra comercial entre asseguradores, que s'ha intensificat encara més en els últims anys. El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) va fer pública ahir una enquesta en què els professionals del sector alerten que està en joc la qualitat del servei.
El 74% dels metges enquestats consideren que no podran mantenir un nivell adequat del servei si certes companyies continuen rebentant els preus de les pòlisses, posant entrebancs burocràtics per autoritzar proves i pagant els actuals honoraris als facultatius. Les retribucions són lliures i els col·legis professionals no hi poden intervenir, però la competència salvatge ha deixat els honoraris sota mínims. Fins al punt que hi ha algunes asseguradores que paguen 6,6 euros bruts a un metge de família per una segona visita.
“Fa anys que els honoraris no pugen i arribarà un moment en què la qualitat baixarà per força. Potser certes proves ja no es podran fer”, va afirmar el president de la secció col·legial d'assegurança lliure del COMB, Ramon Torné. Més de 6.000 col·legiats dels 21.000 en actiu que té el COMB treballen per a entitats d'assegurança lliure: per al 63% és l'activitat principal, mentre que la resta ho té com a activitat complementària.
El vicepresident primer del COMB, Jaume Padrós, va explicar que la guerra comercial entre asseguradores “es basa a retribuir pitjor els metges i a encarir el procés de tramitació de proves”. Per contra, aquelles entitats que retribueixen millor per oferir un servei adequat “es troben en inferioritat de condicions”. Padrós va insistir que l'actual situació posa en perill el “valor afegit” que el ciutadà espera trobar quan contracta una pòlissa de salut.
L'enquesta del COMB també ofereix un rànquing de companyies basat en l'opinió dels metges. Els professionals valoren no tan sols les retribucions, sinó les condicions que els ofereixen les asseguradores per poder oferir un bon servei.
LES XIFRES
“No hi ha duros a quatre pessetes”
El vicepresident primer del COMB, Jaume Padrós, recomana als ciutadans que vulguin contractar una pòlissa de salut que es mirin bé la lletra petita. “No hi ha duros a quatre pessetes. El ciutadà ha de saber els serveis que contracta”, insisteix. “Una pòlissa de 30 euros mensuals no ho pot cobrir tot, però sovint la publicitat dóna a entendre que sí i després és el metge qui ha de dir al pacient que aquella prova l'haurà de pagar”, es lamenta Padrós. La guerra comercial entre companyies també ha afavorit l'increment de la mobilitat, un fenomen que acostuma a perjudicar l'usuari si només té en compte la variable del preu.
En els últims dos anys, les asseguradores han guanyat 101.000 clients (l'any 2012 es va tancar amb 2 milions d'assegurats) i han augmentat els ingressos un 11% (de 1.303 milions d'euros el 2010 a 1.445,7 el 2012). Actualment, un 26% dels catalans tenen una pòlissa. Des de la junta del COMB defensen que les assegurances de salut desgravin fiscalment.