“Les idees del conseller Ruiz no m'agraden”

Davant d'un problema tan important com és una reducció pressupostària crec que, en la part que afecta els metges i l'assistència mèdica, el primer que s'hauria de fer és preguntar si algú té alguna idea a banda de la retallada pura i dura. Hi ha gent que pot donar idees i que, a sobre, poden ser bones. No només no se m'ha preguntat si tenia alguna idea sinó que en algun moment la meva manera d'expressar-me no ha agradat, tot i que crec que sempre ha estat respectuosa. Preguntar té el risc de rebre una resposta que no vol sentir.

Vaig ser escollit representant dels metges gironins i, després, president del Consell de Metges de Catalunya, per tant, represento tot el col·lectiu mèdic. I crec que haig d'escoltar i se m'ha d'escoltar. I taxativament puc dir que no, no se m'ha escoltat.

Sempre he insistit que les llistes d'espera haurien d'estar governades pels metges, que són els més indicats per valorar-ne les urgències. Però això no és així, i continuen depenent d'una agència. I això passa a les llistes quirúrgiques però també a les llistes d'espera per ser visitat per un especialista. I el temps d'espera per a les visites als especialistes va des dels quinze dies fins a un any i un any i mig.

És molt preocupant. Part de l'augment és perquè la medicina concertada feia, fora de la jornada laboral, determinades cirurgies de pròtesi. Però arran del reajustament pressupostari, això s'ha deixat de fer. I el nombre de malalts continua augmentant perquè la població s'està envellint i determinades patologies augmenten. I les dades del Cat Salut en canvi reflecteixen un augment de les intervencions quirúrgiques. Com s'explica doncs que continuïn augmentant les llistes d'espera a les comarques gironines? Perquè s'ha exhaurit la via de drenatge que tradicionalment havia funcionat.

Una cosa de què em sento especialment satisfet és que el col·legi està integrat a Girona. Hi ha institucions que ens demanen el parer sobre determinades qüestions sense tenir-ne cap obligació. Després de quatre anys, la gent ja no pensa que el col·legi de metges sigui la institució d'uns privilegiats ni tampoc que els metges siguin en general uns privilegiats, sinó que formen part del teixit social. I també és important percebre que els col·legiats, en general, estan contents. Això, tractant-se d'un col·legi de metges, és gairebé històric!

Crec que sí. De tota manera, vull dir que el nou tarannà l'han donat els mateixos metges, l'únic que hem fet nosaltres, des de la junta, ha estat possibilitar-ho. M'agrada molt que s'hagin presentat 3 candidatures. La situació és molt diferent de quan ens vam presentar, i la manera d'arribar al metge per aconseguir un vot també és diferent.

Això és molt important. Vam trigar una mica a posar-nos-hi, però després, en sis mesos, que van ser molt intensos, els vam tenir enllestits. I vam fer uns estatuts que estan molt bé, tot i que jo encara hauria anat més enllà i hauria fet llistes totalment obertes. Però també reconec que la governabilitat d'un col·legi és més difícil. I, finalment, aquest sistema de llistes semiobertes, en què es poden escollir cinc vocals d'entre tots els que es presenten, dóna un joc molt important.

És que encara que ara ja tinguéssim un projecte, fins d'aquí a molts anys no tindríem un nou hospital. De manera que primer cal invertir en el Trueta, on hi ha dèficits estructurals importants, i després pensar quin hospital fa falta a Girona. Quan es va fer el nou Santa Caterina, a Salt, hauria estat un bon moment per pensar quin hospital Trueta calia. Però aquell moment ha passat i ara hem de pensar quin hospital ens cal, perquè segurament no serà el mateix que necessitàvem deu anys enrere. I mentrestant no es fa el nou Trueta, s'han d'aprofitar bé les possibilitats de l'hospital Santa Caterina, perquè hi ha zones que estan tancades. El Santa Caterina té moltes possibilitats, una altra cosa és que hi hagi prou dotació pressupostària.

És una llei que té un ampli consens social. Respecte a les dones, permet que aquelles que, per determinats motius, no es troben en condicions de seguir endavant amb l'embaràs, puguin adoptar els mitjans per interrompre'l d'una manera segura, digna i dintre de la sanitat pública. Pel que fa als metges, es respecta l'objecció de consciència, sempre que la facin a la pública i a la privada. És una llei que s'ha mostrat útil ja que ha permès disminuir moltíssim la problemàtica que generaven els avortaments. Per què cal tocar una cosa que funciona? Un canvi en aquesta llei pot representar un error històric.

Està enllestit i ja s'ha lliurat al Parlament. En el document es blinda l'assistència pública dels malalts i el possible copagament queda tan especificat que no deixa ningú fora de l'assistència per un euro. I per la part dels professionals, s'atén la formació continuada i també la possible integració als òrgans de gestió. I entenem que el sistema ha de ser sostenible però no pot ser-ho ni a costa dels malalts ni dels professionals. I això també ha quedat blindat. Però segons per quin sedàs passi quan arribi al Parlament, el document pot quedar desvirtuat i aleshores ja no el subscriuré.

A qui li donarem la caixa i la clau de la sanitat? Perquè segons a qui li donem, no m'agradarà.

Sóc una persona que m'agrada parlar més d'idees que de persones, i les idees de Boi Ruiz no m'agraden i ell ho sap. En una Catalunya independent, amb una dotació pressupostària pròpia, caldria pensar quina qualitat assistencial volem a Catalunya. Pel fet de tenir la independència no vol dir que el sistema sigui millor. Després de l'11 de setembre del 2012 s'ha de fer una doble lectura: hi ha un afany sobiranista però també hi ha una necessitat social. I ens equivocaríem si atenguéssim només la part sobiranista.