17.000 pacients esperen una operació fa més de sis mesos

La llista d'espera de pacients pendents d'una intervenció quirúrgica s'ha reduït en els últims dotze mesos un 7,4% pel que fa a les catorze operacions amb un temps màxim de sis mesos garantit per decret. Si fa un any 79.376 pacients estaven en espera d'alguna d'aquestes intervencions, el 30 de juny del 2014 la llista s'havia reduït fins a 73.480 persones. La mitjana de temps d'espera són 5,64 mesos per als pacients ja intervinguts, mentre que els que encara són a la llista fa 4,16 mesos que esperen. A més, continua havent-hi pacients que superen els sis mesos a la llista i que encara no han estat operats, especialment per a cataractes i pròtesis de genoll o maluc. Són menys que ara fa un any, però encara sumen 17.082 persones, un 23% de la llista. El conseller de Salut, Boi Ruiz, es va comprometre ahir en una entrevista a TV3 a complir allò que diu el decret i a tancar l'any sense que cap pacient superi el límit de sis mesos.

El director del Servei Català de la Salut (Catsalut), Josep Maria Padrosa, va presentar les dades concretes en roda de premsa i va reiterar que arribaran a l'objectiu anunciat pel conseller, tot i que Salut no disposarà de recursos addicionals per assolir-lo. “Haurem de prioritzar operacions com ara les de pròtesis de maluc o de genoll [que s'operen amb demores de 6,88 i 9,38 mesos de mitjana respectivament] per davant d'altres procediments”, va reconèixer Padrosa.

Des del Catsalut confien que la tendència dels últims anys a reduir els ingressos hospitalaris que no requereixen cirurgia (gràcies a la derivació a centres de menor complexitat i a l'atenció domiciliària) ajudarà a alliberar els hospitals perquè puguin augmentar l'activitat quirúrgica. D'altra banda, la cirurgia major ambulatòria, que no requereix ingrés i que ja suposa un 59% de les intervencions, és l'altre element clau, que, segons Padrosa, també ha de contribuir a reduir les llistes d'espera.

L'estratègia del Catsalut també preveu la derivació de pacients. Si un hospital no té els mitjans per garantir certes intervencions en el termini fixat, serà el mateix Catsalut el que derivi directament (sense que el pacient ho reclami) aquesta activitat a altres centres, tant de titularitat pública com privada, sempre que formin part de la xarxa del sistema sanitari públic. Segons Padrosa, entre 10.000 i 12.000 pacients podrien ser derivats a altres hospitals d'aquí a final d'any per avançar les seves intervencions. De fet, aquest any 6.200 pacients ja han estat derivats, 1.800 dels quals ja han sigut operats.

El compromís de complir l'actual decret de temps de garantia, vigent des del 2002, no exclou, però, que des de la conselleria considerin que aquesta norma s'ha de modificar. Des del Catsalut fa dos anys que treballen amb les societats científiques per revisar la llista d'intervencions i els temps de garantia, però no s'ha fet cap pas definitiu en espera que el Ministeri de Sanitat elaborés un decret estatal que no acaba de veure la llum.

A Salut estan disposats a redactar un decret propi en què es “es prioritzarà el criteri clínic”; és a dir, que només es garantiria un temps màxim d'espera en els casos considerats més greus. “No s'hi inclourien les amígdales si no causen apnees ni certs tipus de varius”, va afirmar Padrosa com a exemple.