Càries pels segles dels segles?
Investigadors de la UAB seqüencien per primer cop material genètic del bacteri que causa la malaltia procedent de restes humanes de l'Edat del Bronze
El patogen ha anat mutant per adaptar-se als canvis en la dieta humana
El canvi radical en l'alimentació humana que es va produir al Neolític (fa uns 7.000 anys) va suposar enormes avantatges per a l'espècie, però també algun inconvenient. El desenvolupament de l'agricultura va implicar un increment del consum d'hidrats de carboni i, com a conseqüència, va començar a proliferar la càries dental, una afecció que fins llavors havia estat molt menys freqüent. Des d'aleshores, la càries no ha abandonat l'ésser humà, fins a convertir-se, en l'actualitat, en una de les malalties que més prevalen entre la població mundial. Però la càries no només ens ha acompanyat, sinó que el principal bacteri que la causa, l'Streptoccus mutans, hauria anat adaptant-se genèticament al llarg del temps als canvis dietètics dels humans. Així ho apunta un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que ha analitzat material genètic d'aquest bacteri en onze individus dels continents europeu i americà: el més antic, procedent de la Cova Sepulcral de Montanisell (Lleida), data de l'Edat del Bronze (1.200 anys abans de Crist); i el més recent, de principis del segle XX.
Es tracta del primer cop que s'aconsegueix seqüenciar material genètic del bacteri Streptococcus mutans en individus de poblacions del passat. Els resultats del treball, que avui publica la revista Proceedings of the Royal Society, mostren que l'augment de la diversitat genètica s'ha produït especialment en el fragment d'un gen que codifica un factor de virulència conegut com a dextranasa.
Primer pas
“Encara no sabem del cert si el bacteri s'ha anat fent més virulent, però hem constatat la seva variabilitat genètica. És un primer pas. Hem recuperat material genètic de càries molt antigues, però si poguéssim fer un estudi més ampli amb mostres més antigues, podríem definir molt més aquests canvis”, explica Assumpció Malgosa, investigadora d'antropologia biològica de la UAB i coordinadora de la recerca.
La relació entre l'increment de la freqüència de la càries i els canvis dietètics és un fenomen prou conegut. A més del punt d'inflexió que va suposar el Neolític, hi ha altres moments clau per a la dieta humana, com la descoberta europea d'Amèrica i el consum a gran escala de la canya de sucre a Europa, o la Revolució Industrial. El que no se sabia era si això havia anat acompanyat de canvis genètics en el bacteri, com apunta el treball que l'equip de la UAB ha dut a terme amb la col·laboració d'un laboratori mexicà. “De fet, és lògic que un bacteri que colonitza les boques humanes s'hagi adaptat als nostres canvis alimentaris”, apunta Malgosa.
L'estudi obre la porta a evidenciar la relació històrica entre la càries i l'ésser humà i a reconstruir els hàbits dietètics de la població antiga o els moviments poblacionals. Però, tal i com apunta Malgosa, “conèixer com ha variat aquest gen en el passat pot ajudar a predir models d'evolució de la virulència del bacteri de la càries en el futur”. Una informació útil, de cara a combatre el bacteri en el futur, seria saber si ha mutat per fer-se resistent davant la millora de les condicions higièniques.
Menys sucre i raspallat de dents
La càries és una de les malalties que més prevalen de la població mundial. Està directament relacionada amb el consum de sucres i hidrats de carboni. Antigament, s'atribuïa la càries a algun tipus de cuc, però, en realitat, està causada per l'acció de bacteris que colonitzen la boca, principalment l'‘Streptococcus mutans', que fermenten el sucre i provoquen àcids que dissolen la part mineral de les dents, des de l'esmalt fins a la dentina si el procés no s'atura. El més indicat per combatre la càries és reduir el consum de sucres i mantenir una higiene bucal adequada (també poden ser recomanables tractaments amb fluor). Així mateix, hi fa factors individuals, com el pH de la saliva o l l'herència genètica que poden predisposar més o menys a tenir càries.