La supervivència al càncer, lligada al país del malalt
L'estudi de més envergadura que s'ha fet al món evidencia grans diferències entre els pacients dels països rics i els dels empobrits
El doctor Rafael Marcos, de l'Idibgi, n'es coautor
La supervivència al càncer depèn directament del país d'origen del malalt. Aquesta és la principal conclusió de l'estudi Concord-2, que ahir va publicar la prestigiosa revista The Lancet Oncology, en el qual han participat investigadors de 76 països. Entre els investigadors, hi ha el doctor Rafael Marcos, membre de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona i de l'Institut Català d'Oncologia (pla director d'oncologia). És l'estudi més complet sobre la supervivència al càncer que s'ha fet fins ara al món. En concret, s'han utilitzat les dades de supervivència als cinc anys del diagnòstic de pacients de 279 registres de càncer de 67 països, que representa més de 25,7 milions de persones que han patit un dels deu tipus més comuns de càncer. També s'han inclòs les dades de 75.000 infants amb leucèmia limfàtica aguda entre 1995 i 2009.
Els investigadors –n'han participat 500–sostenen que la variabilitat en la supervivència està estretament lligada a la disponibilitat i a la qualitat dels serveis de diagnòstic i tractament.I han passat de la percepció a tenir la problemàtica mesurada. I hi afegeixen, en aquest sentit, que els resultats es poden utilitzar per avaluar com el nivell d'inversió als sistemes de salut pot millorar la seva eficàcia. “La principal conclusió de l'estudi és la gran variabilitat de supervivència al càncer que hi ha entre els països. Unes diferències que depenen de la inversió i dels mitjans de què es disposen en cadascun d'ells”, va explicar ahir el doctor Marcos, coautor de l'estudi. Els investigadors coincideixen a destacar que en el segle XXI no hauria d'existir un abisme tan gran en la supervivència. I confien que, davant d'aquesta evidència, els països que són a la cua es posin les piles i facin plans nacionals de lluita contra el càncer.
D'entre els resultats de l'estudi, el doctor Marcos destaca la diferent taxa de supervivència que s'ha trobat en els nens afectats de leucèmia limfàtica aguda, el tumor infantil més freqüent. Mentre que la taxa de supervivència a països com al Canadà, Àustria, Bèlgica, Alemanya i Noruega és del 90%, a Tunísia, Indonèsia i Mongòlia aquest index baixa notablement i va d'entre el 16% i el 50%.
Les principals diferències
En el cas del càncer de mama i del colorectal, la supervivència més alta es registra a Israel i l'Equador (68% per al càncer de còlon), Qatar, Xipre i Islàndia (més del 70% per al càncer de recte), i Austràlia, Brasil, Canadà, Xipre, Israel, Japó, els Estats Units i països europeus (més de 85% per al càncer de mama). Mongòlia té la taxa de mortalitat més alta en aquests tres tipus de càncer. La supervivència al càncer d'estómac és més alta al sud-est asiàtic. En l'àmbit europeu, destaquen Dinamarca, Malta, Polònia i el Regne Unit, amb un 18-19% de supervivència. El càncer cervical té més del 70% de supervivència a Islàndia, Noruega, Taiwani Corea, i menys del 40% a Líbia.