Verí d'abella per al cervell

El cervell és l'òrgan del cos més ben protegit contra invasions d'agents infecciosos, substàncies químiques i altres intrusos. L'anomenada barrera hematoencefàlica actua com una muralla gairebé infranquejable. Milions de capil·lars són els maons d'aquesta muralla. Les cèl·lules que els formen estan tan unides que pràcticament res no hi pot passar. “Aquesta protecció és fantàstica, però suposa un enorme problema a l'hora de tractar malalties del sistema nerviós central”, puntualitza Ernest Giralt, catedràtic de química orgànica de la Universitat de Barcelona i director del programa de Química de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB). La comunitat científica es troba amb veritables dificultats a l'hora d'aconseguir que fàrmacs per a malalties neurològiques i tumors cerebrals, que s'han mostrat eficaços al laboratori, superin la muralla i arribin al seu destí, el cervell. “Fins al 98% dels medicaments que podrien ser útils no es poden fer servir perquè no poden traspassar la barrera hematoencefàlica”, assegura Giralt.

L'equip de Giralt fa deu anys que busca la manera de colar-se per les portes de la muralla. Uns accessos reservats a VIP com el ferro o la glucosa, substàncies que el cervell consumeix en grans quantitats. Busquen pèptids (petites proteïnes) que tinguin la clau de la muralla per tal d'aprofitar les seves entrades per posar-los una motxilla amb fàrmacs que han d'anar cap al cervell. Només dos o tres grups al món exploren aquesta línia de recerca. “Nosaltres treballem diverses estratègies i una és la del verí d'abella”, explica Giralt.

El verí de les abelles conté apamina, un pèptid neurotòxic que actua sobre el sistema nerviós central –bloqueja els canals iònics de les neurones– i que, per tant, és capaç de traspassar la barrera hematoencefàlica. “Vam pensar que podríem fer-lo servir com a llançadora, dissenyant una nova versió de l'apamina que no fos tòxica”, afirma Giralt. Fa un any van obtenir els primers resultats, que van suposar una prova de concepte importantíssima: la imitació de l'apamina travessava bé la barrera del cervell i no resultava tòxica. Ben aviat publicaran nous resultats sobre una versió més recent del pèptid que ha aconseguit, a més, ser estable en sang, –és a dir, que en cas de transportar un fàrmac l'efecte tindria una certa durada.

A banda dels treballs amb verins, l'equip de l'IRB ha fet imitacions d'altres molècules per poder arribar al cervell. Per exemple, d'un aminoàcid que s'enganxa a la transferrina, una molècula que es dedica a transportar ferro i que és captada amb avidesa pels capil·lars del cervell.

Els científics ja estan posant a prova les seves llançadores. Per exemple, en un assaig contra el glioblastoma (un tumor cerebral agressiu) en col·laboració amb el Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO). L'equip està provant diversos pèptids per transportar fins al cervell diferents anticossos monoclonals, un tipus de fàrmacs que està funcionant molt bé en altres tumors. Giralt també està a punt de començar un projecte amb l'hospital Sant Joan de Déu per trobar la manera de fer arribar al cervell fàrmacs contra el glioma difús de pont, un tumor cerebral pediàtric de molt mal pronòstic.