La llum anomenada de sincrotró s'obté gràcies a l'energia que propaguen els electrons quan viatgen a una velocitat d'un 99,9% de la velocitat de la llum. És aquest el gran viatge, la navegació, a grans trets, de milers de paquets d'electrons (gairebé, per tant, a la velocitat de la llum) per un canó circular de 250 metres de circumferència, controlats per imants que mantenen la circulació de l'electró ara en línia recta, ara en corba.

Quan s'aboquen a un segon anell, els electrons es desacceleren, van perdent energia i, quan passen per un imant desviador, fan que aparegui una línia de llum que és detectada i captada en els laboratoris situats al final del canó. Aquí se selecciona el tipus d'ona de llum que es desitja per fer un determinat experiment, ja sigui l'anàlisi d'un component alimentari o d'un teixit.

Per fer-se una idea de l'abast científic que implica obtenir llum de sincrotró per estudiar les estructures de la matèria, cal tenir en compte que els microscopis òptics permeten analitzar estructures no més grans d'uns 500 nanòmetres. Un nanòmetre és igual a una mil·lèsima de micra: el diàmetre d'un cabell humà és de prop de 200.000 nanòmetres, el virus de la grip en té uns 40, una proteïna, 10, i el gruix de les cadenes de l'ADN és d'un nanòmetre.

Perquè els electrons puguin dur a terme aquesta navegació es requereixen unes condicions molt severes i de gran complexitat, que han condicionat la construcció de l'edifici. Així, per evitar la més mínima oscil·lació, el canó en què té lloc l'acceleració dels electrons i els anells pels quals aquests circulen, estan construïts sobre una superfície que reposa en una llosa d'amortiment amb grava per sota. A més, cap de les columnes que sustenten les altres parts de l'interior de l'edifici, com ara la zona destinada a oficines i les escales que accedeixen als despatxos, reposen sobre aquesta superfície. Altres exigències de la construcció del sincrotró, també anomenat accelerador de partícules per produir llum de sincrotró, és la temperatura estable de 23 graus centígrads que ha de registrar la instal·lació i que s'obté amb aparells d'aire condicionat. Finalment, la seguretat per garantir l'energia elèctrica a la planta ha obligat a disposar d'un doble sistema: la distribució d'energia externa per una línia d'alta tensió de 220 kW, i la que subministra una plana de cogeneració de gas que està instal·lada en aquest complex científic i empresarial. La construcció d'aquesta infraestructura científica ha durat dos anys i mig. Tot i que el ritme de construcció del sincrotró ha estat el correcte, s'han afegit entre 18 i 24 mesos més en el desenvolupament del projecte, perquè aquest s'iniciava a partir del no-res. La joia del sincrotró, l'accelerador lineal del qual surten els electrons abans de ser injectats a l'anell d'acceleració en què agafaran la velocitat de la llum, ja s'ha avaluat.