Ciència

Els bolets també pateixen pel clima

La revista Forestry va publicar el 2005 un dels primers treballs científics realitzats a Catalunya per intentar simular quin serà l'efecte del canvi climàtic en la producció de bolets. L'estudi va consistir a realitzar “un experiment en un bosc d'alzines, en parcel·les controlades a la serra de Prades”, recorda Josep Peñuelas, autor principal de l'estudi realitzat amb la col·laboració de Romà Ogaya. El treball de camp es va portar a terme durant els anys 1999 i 2000, recollint setmanalment els bolets que apareixien en les parcel·les en estudi i comparant els resultats amb la producció de bolets a la resta del bosc.

Ara que comença una temporada de bolets especialment seca, Peñuelas recorda que la principal conclusió del treball publicat el 2005 va ser que “reduint només un 15% la humitat de la parcel·la en estudi s'observava no només un retard en l'aparició dels bolets sinó, sobretot, una disminució del 62% en la producció total de bolets.

La reducció del 15% en la humitat no era casual, sinó que es corresponia amb la predicció del Grup Intergovernamental d'Experts en Canvi Climàtic per a l'àrea del Mediterrani per a mitjan d'aquest segle. “L'estudi era molt simple però també molt il·lustratiu del que pot passar en les properes dècades amb el canvi climàtic i els bolets a Catalunya”, destaca ara Josep Peñuelas, professor d'investigació del CSIC i director de la unitat d'Ecologia Global CREAF-CEAB-CSIC.

Per conèixer el possible impacte del canvi climàtic en aquesta afició nacional de Catalunya, Peñuelas recomana tenir en consideració també els estudis del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), amb seu a Solsona.

Els vigilants del bosc

Des de fa setze anys, el CTFC estudia 88 parcel·les representatives repartides des de l'alt Pirineu fins al prelitoral i la serra de Prades. Des de mitjan agost fins mitjan desembre es revisen aquestes parcel·les de 100 metres quadrats cadascuna i es recullen tots els bolets presents. Al laboratori s'identifiquen les espècies i es pesen els bolets recollits. Amb aquestes dades s'aconsegueix una estadística de la producció setmanal durant tota la temporada d'estiu i tardor.

El període de setze anys d'estudi és considerable però, com es pot observar en el gràfic adjunt, no hi ha cap tendència clara en la producció de bolets. “De moment no hi ha res clar, s'observa una variabilitat tan gran que no es pot dir si la producció de bolets a Catalunya tendeix a créixer o a disminuir”, explica Juan Martínez.

En teoria, però, les previsions del canvi climàtic no dibuixen un futur positiu per als caçadors de bolets. “Creiem que el canvi climàtic tindrà un impacte negatiu en la producció de bolets però hi ha moltes incògnites per resoldre, i dependrà de quines siguin les condicions locals provocades per aquest procés d'escalfament”, indica l'expert del CTFC.

“De forma genèrica s'apunta que el canvi climàtic provocarà una reducció de les pluges però no sabem en concret si plourà menys el mes d'agost al Pirineu, un factor que seria molt negatiu per als bolets, o si les precipitacions es concentraran en la tardor en zones de producció boletaire a Catalunya”, qüestiona Juan Martínez.

El CTFC ha desenvolupat una sèrie de models que ajuden a explicar quines són les condicions d'humitat i temperatura que afavoreixen la producció de bolets a cada zona de Catalunya. “Si els experts en canvi climàtic ens poguessin dir, per exemple, que a l'agost plourà un 10% menys del que és habitual en una zona concreta, amb els nostres models podríem calcular quin seria l'efecte en els bolets”, apunta com a possibilitat l'investigador del CTFC.

Una de les iniciatives que podria ajudar en aquesta mena d'estudis és el projecte Escat, que desenvolupen actualment el Servei Meteorològic de Catalunya i el Barcelona Supercomputing Center. Fent servir la capacitat de càlcul del superordinador Mare Nostrum, el projecte Escat elaborarà projeccions amb resolució igual o inferior a 10 quilòmetres per a quatre variables: temperatures, precipitacions, humitat relativa i velocitat del vent. Els primers resultats d'aquest treball es podrien conèixer el 2012.

Aquesta mena d'estudi seria de gran utilitat per preveure el futur dels bolets a Catalunya però, a priori, Juan Martínez es mostra prudent sobre els resultats. “Estaria molt bé tenir estudis concrets per a Catalunya però, de moment, em sembla que serà difícil que ens concretin les pluges mes per mes a cada comarca. Però si són capaços d'afinar prou, nosaltres podríem aplicar els nostres models i tenir resultats força detallats”, assenyala l'expert.

Amb un aiguat no n'hi ha prou

Juan Martínez detalla que, com confirmen els estudis del CTFC, l'aparició de bolets no depèn tant de les pluges com de la disponibilitat d'aigua, “és a dir, la quantitat d'aigua caiguda, menys l'aigua que s'evapora, que pot ser major o menor en funció de la temperatura, del vent o d'altres variables”.

Els aficionats calculen que després d'una pluja de finals d'estiu o principis de tardor cal esperar tres setmanes per anar a buscar bolets però la realitat és més complexa. “No n'hi ha prou amb un dia d'aigua, cal que continu plovent de mica en mica o que hi hagi boira i es mantingui la humitat de l'ambient”. “Aquesta tardor és tot el contrari: potser va ploure alguns dies al setembre però la temperatura és molt alta i l'ambient és molt sec a tot Catalunya, no trobarem bolets pràcticament enlloc”, apunta l'expert.

De fet, les previsions del CTFC del mes de setembre, que apuntaven que la temporada boletaire serà pitjor que la de l'any passat, s'han quedat curtes. “Treballem amb models nord-americans que indicaven que tindríem un final d'estiu i un inici de tardor relativament normals però estem veient que han caigut menys pluges i que la temperatura continua molt alta”.

A banda de l'impacte del canvi climàtic, els científics tampoc poden concretar encara si la massificació de boletaires pot portar a l'extinció d'espècies tan preuades com el rovelló. “És molt difícil de saber si als llocs on es recullen molts bolets es produeix una reducció de la producció, no hi ha estudis que ho demostrin. En canvi sí que hi ha estudis que indiquen que les zones de bosc que estan molt trepitjades, per la presència de boletaires, per exemple, pateixen una compactació del terra que redueix la possibilitat que surtin bolets.

Previsions El CTFC va preveure a finals d'agost que aquesta seria una temporada fluixa per als bolets però les condicions climàtiques del setembre dibuixen una realitat encara més pessimista.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.