La globalització del transport de mercaderies fa que avui puguem gaudir de productes que vint anys enrere eren totalment desconeguts a les llars catalanes. Un dels camps on és més notori aquest canvi és en el de l'alimentació on ara no és gens estrany trobar fruites com els kiwis, la pinya, els mangos o les papaies, una cosa impensable fa uns anys. Aquesta mobilitat de productes peribles, però, ha suposat també l'arribada de noves plagues, originàries d'altres indrets del món, però que poden arribar a afectar els nostres cultius. Tot i que cada partida va acompanyada del seu certificat fitosanitari, l'arribada massiva de contenidors amb material vegetal fa que en els darrers anys s'hagin introduït plagues com ara la de l'escarabat morrut o l'arna del tomàquet, científicament denominada Tuta absoluta.

El centre de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA) de Cabrils investiga des de la dècada del 1960 els processos d'adequació de les diferents plagues –sobretot les que afecten els productes agroalimentaris– i quina és la millor manera de combatre-les. “No totes les plagues que arriben aquí acaben subsistint, hi tenen molt a veure els factors ambientals”, explica la directora del centre de Cabrils, Soledad Verdejo.

El Departament d'Agricultura de la Generalitat compta amb una àmplia xarxa d'associacions de defensa vegetal (ADV), que controlen els ecosistemes dels cultius i que donen la veu d'alerta quan detecten algun organisme estrany que malmet les plantacions. En una primera instància, el laboratori agroalimentari de la Generalitat avalua el risc potencial que pot suposar la presumpta plaga i, en cas de determinar un risc important, acaba transferint les competències a l'IRTA, que és l'encarregat d'elaborar un pla integral de control, coneguts per les seves sigles en anglès com a programes IPM. Confeccionar un d'aquests programes, però, no és feina d'un dia, en molts casos es tarda anys. “Cal conèixer al detall la biologia i l'epidemiologia de la plaga per poder controlar-la”, explica Verdejo, que dirigeix un important equip d'entomòlegs per analitzar tots els detalls de les noves amenaces. Dintre dels IPM es combinen les solucions químiques, basades en productes fitosanitaris, amb aquelles de caràcter més biològic, que causen menys impacte ambiental. Així, un dels principals objectius dels científics de l'IRTA és descobrir quins són els enemics naturals dels nous organismes i, un cop descoberts, facilitar-ne la distribució per tal d'eradicar o controlar l'espècie que malmet els cultius. És el que s'anomena control biològic, sotmetre un organisme perjudicial amb la introducció d'un altre que no malmet la plantació.

Malauradament, però, no sempre és possible trobar un altre ésser viu que depredi la plaga i, en aquests casos, des de l'IRTA es recomanen altres vies abans de la solució química com ara l'estudi de les pràctiques culturals –distància entre conreus, temps de rec, etc.– o la implantació de noves variants de cultiu molts més resistents.

Aquí és on intervé un altre dels grans departaments de l'IRTA, el de genòmica, que busca la millora genètica de diversos cultius perquè aquests siguin més resistents a les diferents amenaces. Aquests canvis s'aconsegueixen a través de creuaments de diferents variants i en la majoria d'ocasions es busca una millor adaptació a l'entorn, però en d'altres casos s'intenta trobar millores estètiques, que donin lloc a exemplars més acceptats pel mercat. És el cas del programa de millora genètica de geranis, de finançament privat, i que cada any realitza centenars de creuaments per trobar nous colors i noves formes de flors, que acaben marcant la moda a les floristeries. “La participació de l'empresa privada és important pel centre”, comenta la directora de l'IRTA, que compta amb prop de 120 treballadors i unes instal·lacions que ocupen prop de sis hectàrees de terreny, al terme de Cabrils. La gran majoria d'aquest terreny està ocupat per hivernacles on s'estudien amb deteniment el comportament dels milers de microorganismes que conviuen en els vegetals. Tot, per vèncer la lluita invisible que es lliura a l'horta.