“Avui en dia la caloria és massa barata”

Els pares són avui molt més tolerants amb les criatures en tots els aspectes, però també en allò que fa referència als gustos i les preferències alimentàries. Aquesta tolerància de vegades és per convicció, però moltes altres, per necessitat.

Sí, a les entrevistes dels nostres estudis recollim frases com ara “l'hora del dinar no pot ser una lluita diària”, i això és cert. Són estils de vida. Ens diuen que hem de tornar a l'alimentació tradicional, però, per a això, intervenen molts factors i el ritme de vida és el que és. Els nutricionistes diuen, per exemple, que s'ha d'allargar la lactància fins als sis mesos, però el permís de maternitat només en cobreix quatre! I els altres dos? L'alimentació és un reflex de les nostres formes de vida, i les nostres formes de vida condicionen la nostra alimentació.

Ho deleguem tot. La nostra és una societat delegadora. Però a l'escola només es fan una part dels àpats importants dels infants, així que la responsabilitat de les famílies en termes nutricionals ha de ser-hi sempre.

Allò que hi ha al capdamunt de la piràmide nutricional està a la base de la piràmide del gust: sucre, patates, productes refinats... El plaer i el gust s'han abaratit. Avui és tan barat menjar de gust... En part, això explica part de l'obesitat en l'àmbit mundial. Avui en dia la caloria és massa barata. El sucre, que havia estat tan escàs i que al Renaixement funcionava com a regal entre nobles, és dels productes més barats que hi ha. Durant segles, els humans hem menjat molta fibra i poca proteïna i ara s'inverteixen els consums.

Les recomanacions nutricionals canvien amb els anys perquè els problemes de salut també reflecteixen les formes de vida. Les recomanacions d'ingesta calòrica que els metges feien per a un adult els anys setanta eren de 3.500 calories, i ara són de 2.700. Ens hem sedentaritzat considerablement i hem adoptat una concepció del benestar que, entre altres components, té a veure amb reduir l'exercici físic. La despesa energètica que fem ara és mínima.

Ens adonem que la nostra forma de vida, que respon a una determinada concepció del benestar, pel qual hem lluitat durant anys, no és bo per a la salut. Però caldria relativitzar-ho també, perquè l'esperança de vida no ha fet res més que pujar.

Tot i que molts pensin el contrari, l'alimentació s'ha diversificat considerablement. Fent una simplificació molt agosarada, als anys quaranta es menjava de dilluns a dissabte escudella, molt vegetariana, i el diumenge arròs amb pollastre o conill o macarrons, que eren plats festius. Llavors l'alimentació diària era molt rutinària i ara la diversitat de plats i menges és enorme.

Es calcula que fem unes 2.000 ingestes anuals, ingestes que van des del simple cafè a un àpat de casament. El nombre podria ser el mateix que anys enrere però ara canvia la lògica i l'estructura dels àpats. Abans, els àpats de Nadal començaven el dia 25 de desembre amb l'escudella. Ara comencem el dia 1 perquè fem dinar de nadal amb els companys de feina, del gimnàs, de l'escola... Estic simplificant, però tot això té incidència en els alts nivells actuals d'obesitat.

Sí, abans les festes estaven més institucionalitzades i avui en dia anar a sopar forma part de la nostra vida social. També ara hi ha un altre tipus d'estacionalitat i calendari: al maig comencen les dietes per lluir cos a l'estiu. Els comportaments han canviat.