Jo crec que és correcta, quan la comparem amb la d'altres països europeus. El que passa és que aquí la ciència és menys reconeguda socialment, pocs estudiants volen fer ciència a la universitat i llavors perdem pistonada.

Em permet una nota personal? En acabar la universitat vaig anar a fer el doctorat a Suïssa. Vaig comprovar que la meva formació teòrica era superior a la dels meus col·legues. No la pràctica. És a dir: algunes coses les fem bé i altres no tant.

És cert que patim una crisi econòmica i que l'atur ataca totes les franges. Ara: ataca menys les persones amb educació. Com més educació tens, més fàcil és trobar feina.

Que val la pena esforçar-se. L'esforç sempre paga la pena, sempre. El coneixement és l'únic que ens traurà de la crisi. I quan passi la crisi, caldrà seguir estudiant per no tornar a caure-hi. Als joves sempre els recomano estudiar. El que sigui. No necessàriament ciències.

Per sort, en recerca científica i durant uns anys hi ha hagut una gran embranzida i tenim una situació relativament bona. A Barcelona hi ha un hub d'excel·lència i de talent.

Si em pregunta pel ciutadà mitjà, la seva cultura científica és més baixa que l'europea. Cal fer-hi més. És una missió de l'Obra Social La Caixa. De fet, nosaltres no fixem els objectius d'acord amb els interessos del personal de la institució, sinó que identifiquem les febleses socials i intentem reparar-les.

Sí. I en el fons, un dels nostres grans objectius és despertar vocacions científiques. Una missió difícil. I difícil d'avaluar. Però sí que sabem que hi ha factors que hi influeixen.

Una bona educació, un bon material perquè els infants s'entusiasmin, perquè vegin com es fa la recerca, perquè puguin conèixer el mètode científic..., que puguin discutir els resultats dels experiments que han fet. Així es formen persones que després poden triar carreres científiques.

El projecte Mar a Fons. És un projecte temàtic i educatiu fet amb l'Institut de Ciències del Mar que tracta sobre el mar. Té uns vídeos fantàstics, però també uns continguts educatius amb exercicis que els docents poden agafar de la xarxa i treballar amb els alumnes.

Sí, però sobretot alumnes que al seu currículum fan ciències naturals. Ara, no són continguts estrictament curriculars, sinó de complement, que és el que les escoles, els professors i els mateixos estudiants ens demanen.

Sempre hem tingut sensibilitat pel mar. Ja n'hem fet coses, però fa uns tres anys vam decidir que calia anar més enllà. Com que amb l'Institut de Ciències del Mar ja fèiem coses, es va produir una conjunció d'idees. El resultat és Mar a Fons, que té un gran rigor científic.

Jo vaig començar la meva carrera com a científic. Després em vaig dedicar a fer gestió de la ciència a Europa. Al final estic desenvolupant una feina una part de la qual demana de ser divulgada...

Fantàstic. Comunicar coneixement és magnífic i gratificant.

En aquest moment, per res.

Genera molta inseguretat que es facin unes coses durant uns anys i que després ho canviïn. Caldria pactar uns mínims i no anar-los tocant.