“La recerca és una actitud d'inconformisme”

Volem que Catalunya esdevingui una societat més competitiva en la nova economia del coneixement, que aposti per la recerca i la innovació i que atregui empreses per localitzar-se i créixer en un país que, així, serà més pròsper.

Al llarg del temps, Catalunya ha sabut establir uns pilars que ens posen en una situació molt favorable per competir amb societats més avançades del nostre entorn, bàsicament mirant a Europa. Però cal que hi hagi un esforç al darrere, i això és el que ens hem proposat a la fundació. Hem de fer un diagnòstic, veure quins factors hem de revertir perquè hi hagi dinàmiques positives i cercles virtuosos que ens ajudin a obtenir més empreses innovadores amb projecció internacional, més joves que s'il·lusionin per investigar, universitats més competitives, etcètera.

La refundació de la fundació és recent i ara el que hem de fer és aproximar totes les parts. Un cop ens n'hàgim guanyat la confiança, també serem capaços de posar-los en relació i contacte per generar sinergies. La fundació no es proposa generar projectes per si mateixa, sinó promoure la interacció entre les parts perquè el sistema de recerca sigui més productiu.

La crisi ha demostrat que per a la recerca no és positiu tenir una dependència tan alta de l'administració pública, perquè està condicionada als esforços que pugui fer per garantir-la. Per això ara mateix està en risc i no sabem què ens portarà el futur. El que hem de fer és que aquesta dependència minvi trobant solucions com ara una major implicació del sector privat en l'esforç de la recerca. O ens proposem reptes ambiciosos, o no cal jugar-hi. En situacions crítiques calen mesures extraordinàries.

Sempre hi ha un component de risc, però serà menor perquè serem més forts.

Com abans ho facin, millor, perquè serà absolutament indispensable. Les empreses no tindran recorregut si no generen valor per elles mateixes. Avui les empreses aposten relativament poc en innovació; per tant, tenen molts deures a fer,
i a la fundació ens hem d'implicar a donar-hi suport.

És que no hi ha diners. No en tenen. No en tenim. Si no hi ha recursos... Es pot pensar que és per mala administració, per això o per allò, però així no avançarem gaire. El que està clar és que tenir dependència de l'administració és arriscat, perquè les polítiques de recerca són a llarg termini i s'ha d'escometre la urgència del moment.

Això és el pitjor que ens pot passar. Per tant, el que hem de procurar és que el sistema tingui capacitat de donar feina als joves amb talent que surten de les universitats. Si no ho fem, es trencarà el cercle virtuós que volem aconseguir. Dit això, recomano als joves que tinguin experiències internacionals: és fonamental per a la seva formació. Però sempre amb el desig que marxin però que tornin i ens ensenyin el que han après.

Molt alta. La recerca és una actitud d'inconformisme, de voler conèixer, d'apostar pel coneixement com a generador de valor, i, per tant, aplicada a qualsevol àmbit és benvinguda.