Ciència

DAVID BUENO

PROFESSOR DE GENÈTICA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

“L'home és l'única espècie animal que és violenta”

Ara, hi ha deu vegades menys assassinats
que fa mil anys
Per a què serveix l'agressivitat?
És una emoció bàsica. És un patró de reacció que manifestem les persones davant una situació de perill.
Té una imatge negativa.
Moralment. Cal distingir agressivitat de violència.
No és el mateix?
L'agressivitat, biològicament parlant, és bona. Una espècie que perd l'agressivitat no sobreviu. Però la violència implica la intenció de fer mal.
Som més violents que els animals?
Som tant agressius com altres animals, però com que la violència té intencionalitat, nosaltres som els únics violents.
Per què?
Per les altes capacitats del nostre cervell. Nosaltres podem avançar-nos al futur, podem fer plans. Cap altre animal ho pot fer.
Quin objectiu té el llibre?
Explicar, també des de la biologia, un aspecte que havia estat del domini de la sociologia i la psicologia. Fins fa no gaire es considerava que la violència era un producte de la cultura humana.
I no és així?
Ho és, però també té una base genètica. La tesi del llibre és que si els programes de prevenció de la violència mai han acabat de funcionar bé és perquè només incideixen en l'aspecte cultural i educatiu i s'obliden del biològic.
Parlem de violència de gènere.
En efecte. S'han fet moltíssimes campanyes i segueixen havent-hi els mateixos casos. S'ha fet una gran feina i els casos no disminueixen, perquè només s'incideix en l'educació, però no en la biologia.
No ho acabo d'entendre.
Hi ha una sèrie de marcadors biològics que són comuns en molts dels agressors.
Hi ha un gen de l'agressivitat?
N'hem identificat 31 que hi estan implicats. I segur que n'hi ha més. Són autèntiques xarxes.
Em parlava dels marcadors.
Nosaltres tenim uns gens que ens fan més o menys agressius. Però tan important com això és la manera com aquest gen funciona; si ho fa molt o poc. L'ambient hi posa una sèrie de marques que modulen la forma com funcionen els nostres gens. Aquesta és una relació directa entre genètica i cultura.
L'ambient hi posa marques?
Els tres anys primers de vida són crucials per establir el funcionament d'aquests gens durant l'etapa adulta. A un infant que de petit viu actes de violència, se li fan unes marques que el predisposen, tot i que no l'obliguen, a actuar amb més violència que si hagués viscut en un altre ambient. Per tant, parlem d'una etapa preeducativa. Quan arriben a l'escola, una educació per a la pau és útil, però part de la feina ja està feta.
Això té solució?
S'hi pot accedir a través de la cultura. Si la tendència violenta és suau, a través de l'educació es pot conduir a un llindar més acceptable. Si no, si és patològic, cal un tractament psicològic i psiquiàtric.
Fa mil·lennis que tenim cultura i la violència persisteix.
Tenim cultura fa uns mil·lennis davant uns centenars de mil·lennis d'evolució biològica. Però, amb tot, la cultura ens fa canviar més ràpid que no l'evolució biològica.
Com?
Hi ha treballs que indiquen que ara hi ha deu vegades menys assassinats que fa mil anys.
Veu un futur sense violència?
Espero que amb tots aquests estudis aconseguim un futur amb un nivell més baix de violència. Eradicar-la ho veig difícil, perquè el nostre cervell funciona així. Al capdavall, la violència inclou intenció, com la creativitat. Són la cara i la creu. Igual que podem escriure un poema o fer una escultura, podem cometre un acte de violència extraordinari.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.