Els oncòlegs reben amb entusiasme la nova descoberta de Massagué
Ara cal determinar si la clau que activa la metàstasi al cervell ho fa també a altres òrgans
El fàrmac inhibidor podria desenvolupar-se en uns anys
“Això és com un dòmino, ha de caure la primera fitxa perquè caigui la segona i, després, caiguin totes. Aquesta descoberta és molt important en aquest sentit, perquè si no coneixem a fons el sistema no el podrem atacar mai.” Roger Gomis, cap del grup de creixement i metàstasi del càncer a l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, va mostrar ahir el seu entusiasme per la descoberta publicada dijous pel doctor Joan Massagué, que va ser el seu mentor durant el postdoctorat. El científic, que va ser director adjunt de l'IRB fins l'any passat, ha detectat la clau que obre la porta del cervell a les cèl·lules canceroses per poder-hi fer metàstasi.
El següent pas per al seu equip, doncs, serà ara detectar si aquest procés també és el mateix en la reproducció tumoral en altres òrgans, un fet que seria una gran notícia perquè, al capdavall, la gran majoria de morts associades al càncer ho són per les metàstasis, no pels tumors.
“Aquest és un punt fonamental perquè si la cèl·lula cancerosa no s'enganxa a la paret dels vasos sanguinis no hi ha metàstasi. Si es confirma, serà un avenç espectacular”, va afirmar Pere Gascón, cap d'oncologia mèdica de l'hospital Clínic.
Per Francesc Graus, cap del servei de neurologia del Clínic i onconeuròleg, la troballa ja és importantíssima perquè les metàstasis al cervell “són molt freqüents i, a més, tenen unes conseqüències que provoquen una davallada molt important en la qualitat de vida dels pacients”. A més, el seu tractament té un problema afegit: “Quan el tumor creix a dins està protegit per una barrera del propi cervell i la quimioteràpia no hi arriba, de manera que ja té la partida guanyada.”
L'equip del doctor Massagué al centre Memorial Sloan Kettering de Nova York ja treballa per comprovar si el mecanisme que provoca la metàstasi al cervell també funciona a altres parts del cos. Els científics ho consideren molt probable i creuen que detectar-ho podria ser qüestió de mesos.
El que segur que requerirà molt més temps serà la creació del fàrmac que pugui eliminar l'escut que les cèl·lules canceroses generen contra la plasmina, l'enzim que actua com a barrera contra les cèl·lules canceroses. “Aquesta és la tercera peça del dòmino que també cal per fer caure tot el sistema, però segurament no la tindrem fins d'aquí a uns anys”, afirma Roger Gomis.