Ciència

L'Índia es planta a Mart amb una missió ‘low cost'

És el primer país asiàtic que s'afegeix als EUA, Rússia i Europa en la investigació del planeta vermell

La nau ha costat la desena part que la ‘Maven' de la NASA, que hi va arribar tres dies abans

L'Índia va inaugurar ahir l'era de l'exploració espacial low cost en aconseguir que la seva nau Mangalyaan entrés amb èxit a l'òrbita marciana. Amb un pressupost de 74 milions de dòlars i en un temps rècord, l'agència espacial índia (IRSO) ha assolit una fita que només els Estats Units, Rússia i Europa havien aconseguit abans amb un preu elevadíssim. L'Índia, a més, és l'únic país que hi ha arribat en el primer intent, i ha superat altres potències com la Xina i el Japó, que ja fa anys que perseguien la mateixa fita.

“Hem fet història. Ens hem atrevit a acostar-nos al desconegut i hem aconseguit el que semblava gairebé impossible”, deia amb orgull el primer ministre indi, Narendra Modi, que va seguir amb centenars de científics l'entrada en òrbita de la nau des del centre de comandament que l'IRSO té a Bangalore, al sud del país. No n'hi ha per a menys, ja que el pressupost de la missió de l'orbitador marcià és tan ajustat que representa només un 11% del que ha costat una altra nau, la Maven de la NASA, que justament va arribar a Mart diumenge.

La missió nord-americana se centrarà en l'observació de l'atmosfera superior del planeta i la seva interacció amb el Sol i el vent solar per augmentar els coneixements sobre la història del clima marcià, la presència d'aigua líquida i la quantitat de gas que ha anat perdent per la falta d'un camp electromagnètic. La nau Mangalyaan té objectius més modestos i, després de recórrer 666 milions de quilòmetres en deu mesos, ara utilitzarà els cinc instruments científics que du a bord per examinar la superfície de Mart i buscar metà (un dels indicadors de l'existència de vida) a la seva atmosfera. La sonda, que no arribarà a aterrar, tindrà una vida útil de sis mesos, fins que se li acabi el combustible.

L'Índia va iniciar el seu programa espacial a principis dels 60 i no va ser fins al 1974, quan es va aixecar una sanció de les potències de l'oest per haver fet proves nuclears, que no va desenvolupar tecnològicament el seu primer coet. El primer ministre Modi va felicitar ahir els enginyers de la missió per haver aconseguit aquest èxit “en només tres anys” amb un pressupost més baix que el de la pel·lícula d'astronautes Gravity. D'aquesta manera, l'Índia, que ja produeix el cotxe més econòmic del món, es reivindica com a líder de la innovació industrial de baix cost.

La NASA va felicitar l'IRSO per l'èxit, però no van faltar veus crítiques contra el projecte adduint que al segon país més poblat del món encara hi ha 400 milions de persones sense llum i el 40% dels nens estan desnodrits.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia