La UA treballa en la conservació de campanars i ximeneres amb materials que puguen suportar terratrèmols

El pas del temps, l'acció de l'ésser humà o fenòmens naturals com els terratrèmols han passat factura a construccions històriques que formen part del nostre patrimoni.

Així, un grup d'investigadors del Departament d'Enginyeria Civil de la Universitat d'Alacant aposta per la utilització de nous materials per a la conservació de campanars i ximeneres declarades, la gran majoria, béns d'interès cultural.

Durant el terratrèmol de Llorca del 2011 es va observar que hi havia estructures especialment sensibles com són les construccions esveltes de maçoneria, és a dir, “ximeneres i campanars”, apunta l'investigador principal del projecte, Salvador Ivorra. A més, moltes d'aquestes ximeneres industrials estan situades en el centre de les ciutats, fins i tot en algun celobert que, davant un moviment sísmic, podrien afectar edificis propers o fins i tot a persones.

Després dels estudis realitzats pels investigadors de la UA, pràcticament cap de les ximeneres de la demarcació d'Alacant i València seria capaç de suportar el terratrèmol que la normativa actual indica. En el cas dels campanars, la situació també és molt variable, per bé que la major part tenen un manteniment, encara que molt reduït a causa del cost.

En aquest sentit, un dels objectius d'aquest projecte, que té el suport del Ministeri d'Economia i Competitivitat, consisteix a dissenyar una metodologia de reforç per a la conservació sostenible d'aquestes estructures. «Allargar la vida útil de ximeneres o campanars és menys costós que construir-ne de noves», insisteix Ivorra.

Per a fer-ho, per primera vegada a escala nacional, els investigadors utilitzen materials com fibres de carboni o vidre amb morters a base de ciment, material que resisteix molt més bé els efectes ultraviolats que provoca la radiació solar i millora la capacitat resistent contra moviments sísmics.