Carles Perpiñan, Isabel Mármol i Núria Rué. Són tres dels nous alumnes que enguany s'han incorporat a l'IES Vidal i Barraquer de Tarragona. Tenen, però, una diferència respecte a la majoria dels companys de classe que estudien un títol determinat per poder treballar en una professió concreta. Ells ho han fet al revés. Fa temps que treballen però ho han estat fent sense títol i ara han acreditat la seva experiència i s'han matriculat en un cicle formatiu d'aquest institut. I això té un avantatge i un inconvenient. No han de cursar totes les assignatures perquè el que han après treballant els ho convaliden i, per tant, tenen menys crèdits i fan menys hores que els companys de classe. Però, en canvi, tots tres i igual que la majoria de persones que prenen part d'aquest programa anomenat Qualifica't combinen estudis i feina.

Carles Perpiñan, per exemple, fa anys que treballa al sector del comerç i ara es prepara per obtenir el títol de comerç i màrqueting. Ha fet cursos i estudis, però no reglats. Va fer la carrera de veterinari però no té cap títol oficial de comerç, que és el sector on treballa. La seva experiència laboral «es complementa molt bé» amb el que ara fa a l'institut. Les seves companyes, amb experiència a llars d'infants, volen obtenir ara el grau superior d'educació infantil. La Isabel fa deu anys que treballa en una escola bressol i necessitava el títol per continuar treballant perquè ara només té un diploma d'auxiliar infantil: «Abans es podia treballar amb aquest diploma, o almenys així es deia.» Ara ha vist que necessita un títol «per poder treballar» amb garanties. El mateix cas passa a la seva companya de classe, que fa quatre anys que treballa i no té cap títol que li permeti continuar fent-ho.

Tots tres combinen la feina amb els estudis (tenen de tres a quatre assignatures a la setmana) i això fa que hagin de treure les hores d'on sigui, «de son i dels caps de setmana», per poder fer els treballs i estudiar, explica la Núria. I en alguns casos com el de la Isabel, hi ha qui prèviament ha hagut d'obtenir el títol d'accés als graus per poder cursar la titulació.

Però l'experiència ha valgut la pena i a més ells creuen que han servit d'exemple a companys de classe. La Núria diu que el primer dia li feia vergonya entrar a l'aula perquè es pensava que tots serien molt més petits. I la Isabel els guanya tots, ja que, segons diu, «és la mama» de la classe. Amb els dies han vist que hi ha varietat d'edats sobretot ara, amb la crisi, que és quan moltes persones a l'atur han decidit invertir el temps per estudiar, explica Francesc Roca, coordinador tècnic del pla a les comarques de Tarragona. La demanda per participar del programa ha pujat perquè hi ha gent que fa anys que treballa però la falta de títol els posa a la corda fluixa en el cas que les coses vagin mal dades a l'empresa. Per tots ells garantir-se un títol vol dir refermar-se en el lloc de treball, i la seva feina prèvia els permet fer aproximadament la meitat de classes que la resta dels companys.

Carles Perpiñan creu que l'experiència que comparteixin classe novells i persones experimentades «és molt enriquidora per a tothom». Els alumnes s'interessen i li pregunten per la seva feina «i veuen que estudiar serveix per alguna cosa». A més veuen persones que estan treballant i estudiant «i per ells és un referent».