La llista de greuges que els sindicats dels docents despleguen per explicar els motius de la vaga convocada per demà, la primera del curs, és llarga. Tot i que a grans trets es manifestaran en contra de l'aplicació dels punts més importants de la llei d'educació de Catalunya (LEC), centren l'atenció en la jornada continuada que hauran de fer al mes de juny (en lloc d'intensiva), en la retallada del paper del claustre que suposa el decret d'autonomia de centres, en l'avaluació a què se sotmetran els centres i de la qual en dependrà l'assignació de recursos, i en el nou sistema de nomenaments i de contractació per terços de jornada.
Els docents i els alumnes de les llars d'infants, escoles i instituts públics estan convocats demà a la vaga unitària dels cinc sindicats més representatius (USTEC-STEs, CCOO, ASPEPEC-SPS, FETE-UGT i CGT) i que tindrà el seu punt culminant en la manifestació que a Tarragona començarà a les dotze del migdia a la plaça Imperial Tarraco i a Tortosa, a la una, davant dels serveis territorials d'Educació. El representant de l'USTEC-STEs a Tarragona, Josep Maria Cartanyà, va explicar ahir que els motius de la protesta responen, d'una banda, a la «política educativa» del govern i, de l'altra, a «temes laborals». En aquest segon bloc, continuen reivindicant el que ja van posar de manifest quan va començar el curs escolar: que es cobreixin les baixes des del primer dia, que els nomenaments telemàtics siguin més transparents i que es retirin els contractes de terços de jornada per a les persones que fan substitucions i es tornin a implantar els contractes de mitja jornada per «no fer més precàries les condicions de la gent que està a l'atur» i per «deixar de retallar recursos a l'escola».
Pel que fa a la política educativa, que se centra en el desplegament de la llei d'educació de Catalunya; Cartanyà explica que «el desenvolupament del decret d'autonomia de centres» que preveu la llei «suposarà una retallada de la democràcia interna dels centres educatius, perquè consolida la marginació dels claustres en la presa de decisions», que quedaran en mans de les direccions. Tampoc veuen de bon ull el decret que recull l'avaluació externa dels centres (ara ja es fan proves als alumnes de sisè de primària i als d'ESO), que establiran indicadors de progrés. El representant sindical adverteix que en funció dels resultats s'atorgaran més o menys recursos al centre i podria repercutir les retribucions als professors i mestres. Cartanyà ho considera injust, perquè «no tots els centres» parteixen amb les mateixes condicions.
Els canvis en el calendari escolar, sobretot el que comporta el pas de la jornada intensiva a la jornada continuada durant el mes de juny, és l'altre punt de conflicte entre el departament i els sindicats. Cartanyà detalla que a partir del curs vinent, si un centre vol continuar fent jornada intensiva al juny, haurà d'obtenir el permís dels serveis territorials, però estarà sotmès a impugnacions per motius de «condicions extraordinàries». El problema –especifica– és que «en l'ordre del calendari nou no estan previstes enlloc les condicions extraordinàries».
Serveis mínims «abusius»
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.