Rubén Cerezuela és mestre de l'escola Montsant de Reus, on ahir exercia els serveis mínims perquè els seus companys s'havien adherit en ple a la vaga, com també tots els pares del centre, que no van dur els xiquets a l'escola. Amb una sola excepció. Per això, la feina d'aquest mestre de tercer de primària va ser acompanyar el seu únic alumne, qui explicava, mentre havia de dinar tot sol al menjador, que s'ho havia passat força bé treballant a l'hort de l'escola i fent activitats a l'aula d'informàtica. Però aquesta no era la tònica dominant als centres de primària. De fet, no hi havia cap tònica dominant perquè el seguiment no va ser homogeni arreu i es podia constatar fent un tomb per les diverses escoles de la ciutat.

Així, per exemple, i a les antípodes de la decisió presa pels docents del Montsant, l'activitat no es va veure pràcticament alterada a l'escola Joan Rebull perquè només dotze dels 47 mestres havien decidit adherir-se a la vaga, i dels 700 alumnes que estudien en aquest centre de tres línies, en faltaven un centenar perquè els pares ja estaven avisats de les classes on faltarien mestres. No obstant això, en ser una escola de tres línies, els alumnes afectats que van acudir a classe van poder seguir-les amb normalitat en altres grups del mateix curs. Així, els pares i mares, com ara Rosa Blanco, que va anar a recollir els seus fills en acabar la jornada, no van preocupar-se d'on deixar les criatures. Blanco, de fet, admetia que no estava gaire al dia dels motius de la vaga.

En canvi, els que sí que estaven força informats eren els pares dels escolars del Prat de la Riba, perquè el centre els va lliurar un document amb els motius de la vaga. Els mestres comparteixen plenament les reivindicacions, però no van adherir-se a la vaga, sinó que van optar per fer una jornada molt diferent, i ben sorollosa i vistosa. Durant el matí, van elaborar pancartes on es recordava que «Ja no tenim logopeda», tot i haver-hi alumnes als quals s'ha reconegut oficialment la necessitat de fer logopèdia al centre, detallava la directora, Maria Jesús Navarro. En les pancartes que a mig matí van penjar al pati, també s'hi lamentava la «Massificació a les aules», així com la «Retallada de la plantilla de mestres», i demanaven: «Maragall, volem una bona educació».

Fabiani Moreno, que és mare d'una alumna del centre, com també Cristina Pérez, van donar suport a la protesta en forma de cassolada al pati junt amb les criatures. Moreno explica que, entre altres, el departament ha retirat el programa d'innovació de la biblioteca i que «es necessiten més mestres» perquè cal «augmentar enlloc de treure perquè els nens aprenguin». Pérez hi afegia que «si no ens hi posem tots, no farem prou força i l'educació va cap enrere». Aquesta mare, a més, té un fill amb discapacitat, i assegura que pateix encara més la manca de recursos del sistema educatiu: «No tots els pares podem accedir a les activitats que es fan al sector privat.» Tot i així, admetia que estava sorpresa perquè no gaires pares van acudir finalment a la protesta.

D'altra banda, ni els alumnes ni els mestres i professors que ahir van participar de la trobada del pla català de l'esport a l'escola no van seguir tampoc la vaga. Més de 1.200 escolars de 3r i 4t d'ESO de la demarcació van ser ahir a l'Estadi Municipal de Reus, on van desenvolupar activitats esportives. Tres centres escolars –l'IES Narcís Oller de Valls, l'IES Camí de Mar de Calafell i el Col·legi Marta Mata del Vendrell– van fer campana tot seguint la crida a la vaga, mentre que la resta, un total de 36, sí que van assistir a la convocatòria. Els mestres que sí que van ser-hi tenien opinions desiguals sobre la vaga. Alguns l'haguessin seguit si no s'hagués programat l'activitat, mentre que altres no n'entenien bé els motius.

La desigual desafecció que es va viure no només als centres de Reus, sinó també a la resta de municipis té diverses explicacions. «Hi ha molts mestres decebuts, és la quarta vaga i s'ha vist que les anteriors no han servit de res» perquè el departament n'ha fet cas omís, explica una de les mestres de l'escola Prat de la Riba en representació dels companys. Per la seva banda, Carme Cros reflexiona que cal veure com es farà el desplegament de la llei, perquè «hi ha coses que poden ser positives», però té clar que «depèn de com s'apliquin». En una línia similar, però amb matisos diferents, s'expressa Rubén Cerezuela: «Un dels aspectes sobre els que hi estic a favor és l'autonomia dels centres», però, en canvi, «la manca de personal i el retard a l'hora de cobrir les baixes és un perjudici per a la gestió de l'escola i per als alumnes», igual que el nou calendari, sobre el qual Cros recorda: «No se'ns ha demanat l'opinió.»