L'entrada en funcionament de la LEC suposarà, en opinió dels sindicats d'educació, l'aplicació de la teoria més neoliberal de l'autonomia de centres, per mitjà de l'aplicació d'un model gerencial que es presenta, tant als centres públics com concertats, amb criteris d'equitat, excel·lència i coresponsabilitat. El col·lectiu de docents coincideix a valorar l'aplicació de la LEC com una retallada dels drets que s'han aconseguit al llarg de prop de tres dècades. Un grup de professores que van iniciar l'ensenyament l'any 1978 recordaven que en aquests anys han treballat per «obrir les escoles públiques als barris», i també per «aconseguir veu als consell escolars i als òrgans d'educació». De fet, amb una trajectòria de reivindicacions, afegien: «Fins i tot, ens vam haver de tancar als serveis territorials per aconseguir el primer lloc de treball.»

La llista de greuges que ahir van portar els sindicats al carrer és llarga, però, a grans trets, es basen en la retallada del paper del claustre que suposa el decret d'autonomia de centres, en l'avaluació a què se sotmetran els centres i de la qual en dependrà l'assignació de recursos, en el nou sistema de nomenaments i de contractació per terços de la jornada i en la jornada continuada que hauran de fer al mes de juny, en lloc d'intensiva. Unes modificacions que entenen que no comporta la millora en la qualitat de l'ensenyament públic.

Una cinquantena de persones van manifestar-se ahir davant dels serveis territorials d'Educació a Tortosa. Els manifestants portaven una pancarta amb el lema «En defensa de l'ensenyament públic i la seua qualitat». A més, alguns dels professors mostraven fotografies del conseller d'Educació, Ernest Maragall, caracteritzat amb el bigoti de Hitler, i en què es llegia la frase: «Feixisme educatiu». Un portaveu dels professors, José Carlos Pobes, va animar el president de la Generalitat a acceptar la dimissió que fa unes setmanes li va presentar Maragall. «Si li accepta la dimissió, tots hi sortirem guanyant», va dir Pobes, del sindicat USTEC-STES. Pobes va afegir que Maragall és un «economista que està impulsant una mercantilització» de l'ensenyament, fet que representa la supressió dels batxillerats en aquells instituts públics en què només hi ha una línia. «És molt preocupant que s'estiguen suprimint els batxillerats en llocs més allunyats o més petits, amb menys alumnes, perquè això pot suposar que la gent es quedi sense poder cursar presencialment aquests estudis», va remarcar. A banda, el portaveu va admetre que el seguiment de la jornada de vaga hauria pogut ser més alt, tenint en compte el grau d'indignació que hi ha entre els docents. Pobes va atribuir-ho al fet que és la quarta convocatòria de vaga en dos anys, i que el seguiment ha anat decaient per la crisi, per la voluntat de no perdre jornades de treball remunerades i pel cansament que suposa no haver aconseguit res d'Educació. Segons els sindicats, el seguiment de la vaga per comarques hauria estat del 30% al Baix Ebre, el 35% al Montsià, el 40% a la Terra Alta i el 66% a la Ribera d'Ebre.