La majoria de les famílies que matriculen els fills de 3 anys per als curs 2010-2011, concretament el 61,2%, volen que aquests estudien en valencià. Però, actualment només poden fer-ho 148.403 de 448.295 alumnes d'infantil i primària, és a dir que la Conselleria d'Educació hauria d'augmentar quasi al doble l'oferta de places de programes d'ensenyament en valencià (PEV) per tal que 125.0953 alumnes més que els actuals pogueren estudiar en valencià el curs que ve. Si fóra així, la xifra d'alumnat en valencià a les escoles podria ascendir a 274.357 alumnes.

Aquestes són les xifres principals de l'informe elaborat per Escola Valenciana que l'entitat ha lliurat hui a la Conselleria d'Educació, junt amb una petició d'entrevista amb el conseller, Alejandro Font de Mora, per tal de parlar sobre les «estratègies de marginació de la nostra llengua que està duent a terme», segons definició del president d'Escola Valenciana, Diego Gómez.

Com a exemple d'això ha posat la «paralització» de l'obertura de noves línies d'ensenyament en valencià per al curs que ve —s'han denegat les peticions de tretze centres d'infantil i primària almenys—; l'esborrany del decret que limita la incorporació progressiva del valencià als centres d'ensenyament monolingüe a tan sols dues assignatures; la «desaparició escandalosa» d'assessories de valencià; i les retallades pressupostàries a la promoció del valencià.

L'informe d'Escola Valenciana detalla alguns dels punts negres de l'ensenyament en valencià al País Valencià. Casos com el d'Aldaia, on existeixen 165 places d'ensenyament en valencià en 3 anys i 231 sol·licituds per part de les famílies, o de centres d'Elx com el Clara Campoamor, amb 80 sol·licituds d'ensenyament per a 50 places.

A la ciutat de València, dels 95 centres públics existents, només 47 ofereixen una línia d'ensenyament en valencià que queden col·lapsats mentres continuen sense obrir-se línies en valencià.