Ho recordo. A mi em sembla que tots hem ajudat que hi hagi hagut una tendència a dir que l'important és la llibertat. I per tant, més o menys es tracta que els nois i noies, i això l'escola ho ha portat molt a la pràctica, pugin lliures i facin allò que volen fer i que el cos els demana. Allò que espontàniament volen i necessiten. Perquè l'autoritat és una cosa que no està bé, i la disciplina és una mala paraula. I això que jo crec que té una base correcta, després té una gran perversió. És el que ha succeït. A mi em sembla que si fa vint anys ja ens preocupava, he de dir que encara ens preocupa. L'educació te massa poc en compte quelcom que per educar és important: una certa autoritat, una certa disciplina, i una certa transmissió del respecte.

Cal fermesa, delicadesa i temps. A mi em sembla que són tres paraules que resumeixen bé el que vol dir educar un nen, un jove. Tant en l'ambient familiar com en l'escola. Tot i que aquestes paraules no són meves, subscric que educar és fermesa, i també és delicadesa i és temps. Però resulta que d'aquestes tres coses, la fermesa i el temps s'han oblidat des de fa molts anys. Aleshores, la fermesa, com el temps, no existeix. Es tracta de donar una llibertat mal entesa; que el noi que puja ja es posarà ell els límits... Que es desenvolupi, que creixi... I a mi em sembla que ens hem equivocat en això, i en el temps de dedicació i d'escoltar els fills. Per aquesta raó, cal aconseguir, en aquest temps, ensenyar a fer servir bé la llibertat, ja que és un repte per la família.

Sí, així de senzill, però gens fàcil de portar a la pràctica. Perquè per educar cal ser ferm amb els joves i amb els infants. Vol dir que els pares no hem de tenir por de dir que no a algunes coses o a posar límits en algunes coses. Ja fa una colla d'anys, i potser més dels que dèiem a l'inici, que els pares, i també l'escola, les dues institucions educatives per excel·lència, hem deixat de banda aquests conceptes. Hem de tenir present que quan la fermesa va acompanyada de delicadesa, de molt d'afecte, és molt ben rebuda per l'infant. A curt termini no, és rebutjada. Però a mitjà termini sí. I també cal assenyalar que quan la fermesa no va acompanyada d'una bona delicadesa, llavors, es converteix en un problema.

No ha de ser així, perquè educar vol dir de manera bàsica estimar. Per això estimar i fermesa no són temes contradictoris, sinó complementaris. I algunes vegades hem perdut aquestes idees. D'altra banda, una estimació excessivament tolerant ens pot portar a resultats poc interessants en l'educació. I avui tenim un cert problema amb els joves.

Si hem de parlar del contingut en l'educació, a més de les maneres, crec que el respecte és una de les actituds clares que s'han perdut amb els anys. Per això, les famílies i l'escola hem de saber educar millor en el respecte els nostres fills.

Està fent molt bona feina en tots sentits. Reflexions sobre el Guardiola n'hi ha moltes, i s'estudia molt aquest personatge. Jo, el primer. Tinc una empresa, pròpia, que entre les coses que fem hi ha el que els americans en diuen coaching. I sí, els pedagogs li estem agraïts i el fem servir com a exemple de lideratge i de moltes qualitats i/o valors de què hem parlat anteriorment. És un bon mirall.