InfoRUVID és una nova revista, de luxosa edició, signada per totes les universitat valencianes. Potser seria millor dir-ne: totes les universitats que operen en territori valencià. Perquè, de valencianes, no n'exerceixen.

La revista està elaborada amb un radical menysteniment del valencià, que arriba a l'insult, quan —a la pàgina 90— la ressenya del llibre Al meu país no sap ploure ens explica que l'obra fa referència a la meteorologia variable del “Levante”. Més encara, s'apunta que el títol remet a una cançó de Raimon que —segons la revista— també la va composar per a parlar dels canvis de l'oratge al “Levante”.

Al Levante de què?, fan referència les universitats valencianes. Volen dir a l'est de Madrid? I això és —per a les universitats valencianes— la característica més distintiva del territori en què ensenyen i investiguen? Levante és una denominació d'origen franquista, nascuda per tal de despersonalitzar el País Valencià. És profundament centralista i essencialment errònia, des d'una òptica estrictament espanyolista, perquè l'Est de l'Estat espanyol no és el País Valencià sinó les Illes Balears.

El menysteniment, però, no es limita a això. La revista s'edita en espanyol, amb un requadres breus, entre 20 i 40 paraules, que són tota la concessió que les nostres entitats acadèmiques fan a la llengua pròpia. El nom de la revista fa referència a la Red de Universidades Valencianas Investigación y Desarrollo, que en valencià seria Xarxa d'Universitats Valencianes Recerca i Desenvolupament. Com es pot comprovar, ni a l'hora de pensar el nom no els ha passat pel cap la llengua dels valencians. En portada, el nom en castellà apareix escrit en lletra redoneta, mentre que la versió en valencià hi figura en cursiva, que és la forma habitual d'introduir en un text termes en un idioma estranger.

És això, el valencià, per a les nostres universitats? Una llengua estrangera? L'índex també destaca, en lletra roja els títols castellans, mentre que la versió en valencià (del títol només) apareix convenientment difuminada i en gris. En definitiva, un gran esforç per minimitzar la llengua pròpia, només comparable amb l'interés inequívoc que expressen per destacar la llengua dels castellans.

És preocupant que això siga una nova tendència. Fins ara, els atacs descarats a la llengua eren cosa d'analfabets i de cavernícoles desproveïts de tota cultura. ¿Seran ara les universitats les qui prendran el relleu? ¿Sumaran esforços, junt a les institucions valencianes més emblemàtiques, ara en mans dels enemics declarats del valencià, per tal de contribuir a exterminar-lo com més prompte millor?

Aquesta revista s'hauria de retirar de la circulació, per l'insult que suposa contra la llengua oficial i pròpia dels valencians. I els rectorats de les universitats públiques valencianes haurien de revisar quines publicacions financen amb els diners de les seues respectives universitats, que són —també— diners de tots els valencians. També d'aquells que no els agrada que els insulten.