Mataró vol convertir-se en ciutat universitària

El parc científic i de la innovació de Mataró, el Tecnocampus, no només ha servit per unir les dues antigues escoles universitàries de la ciutat i integrar-les amb el món de l'empresa, també perquè la capital del Maresme aposti decididament per convertir-se en una ciutat universitària. A l'oferta actual, que inclou set graus (tres enginyeries, mitjans audiovisuals, administració d'empreses, turisme i infermeria), tres postgraus i dos màsters, se n'hi afegirà de nova. El regidor de Promoció Econòmica, Miquel Rey (CiU), va explicar ahir que amb vista al curs 2012/13 la intenció és ampliar el ventall amb dos graus més: ciències de l'activitat física i l'esport i màrqueting.

Dues titulacions que s'adscriuran a la Universitat Pompeu Fabra, que ja hi hauria donat el vistiplau. El projecte es va heretar del govern tripartit anterior, que va iniciar les negociacions, i l'actual Ajuntament no s'ho ha volgut perdre. Rey destaca que els dos graus seran semipresencials i el de ciències de l'activitat física, molt vinculat a la medicina esportiva i la nàutica. Segons el regidor, el mar hauria de ser l'element que marqués la diferència respecte a altres centres que també imparteixen aquesta carrera. Aquests dos graus, que encara estan en tramitació, són només els projectes formatius més madurs del Tecnocampus, perquè en cartera hi ha com a mínim un altre grau també vinculat al mar, i alguns màsters oficials. El camí perquè Mataró vulgui convertir-se en un referent universitari ha tingut dos moments d'inflexió importants. Com explica el director general de la Fundació Tecnocampus, Antoni Uix, primer va venir l'adaptació dels estudis al pla de Bolonya. Les diplomatures i les enginyeries tècniques de tres anys van passar a la història i es van implantar els graus de quatre anys, un procés que va servir per homogeneïtzar el mercat.

Però l'altre gran argument que ha servit per fer el salt definitiu va ser la posada en marxa del nou campus universitari al parc Tecnocampus. Les noves i flamants instal·lacions, que han costat 52 milions d'euros a la ciutat i que es van inaugurar oficialment el curs passat, i el valor afegit d'estar en contacte permanent amb més d'un centenar d'empreses d'àmbits punters ha aconseguit atraure alumnes i que el nombre creixés aquests dos últims cursos de forma espectacular. El nombre d'inscripcions per matricular-se aquests mesos ha augmentat més d'un 20% respecte de l'any anterior i el curs passat l'increment també va ser similar. Uix va més enllà i confia que, deixant de banda la posada en marxa de nous graus i màsters, els propers anys el nombre d'universitaris a la ciutat es multipliqui per dos i superaria de molt els 2.000 alumnes. Si això no fos prou, el govern local busca un emplaçament a prop del parc tecnològic per fer-hi una residència d'estudiants.

L'altre gran repte de l'Ajuntament de Mataró i del Consell Comarcal del Maresme, que són les dues administracions que donen diners a les tres escoles universitàries que aglutina el campus (la Politècnica de Mataró, la Universitària del Maresme i l'Escola Superior de Ciències de la Salut), és millorar l'autosuficiència de l'equipament tot i que l'aportació representa un 30% del pressupost. L'estratègia, en aquest sentit, no seria incrementar els preus dels estudis sinó amortitzar les instal·lacions i, per tant, guanyar més estudiants.