Educació

MIQUEL STRUBELL

DIRECTOR DE LA CÀTEDRA DE MULTILINGÜISME LINGUAMÓN-UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA (UOC)

“L'atac a la immersió no és racional”

“Tant els nens castellanoparlants com els catalanoparlants aprenen bé el castellà a l'escola”

“El bilingüisme precoç dóna més flexibilitat cognitiva”

“Tocar l'actual model pot afectar la cohesió social”

Amb el català
La trajectòria de Miquel Strubell (Oxford, 1949) està vinculada amb el català. Des del 1980, va ocupar diversos càrrecs a la Generalitat relacionats amb la normalització lingüística. El 1999, s'incorpora com a professor de la UOC, on dirigeix la càtedra Linguamón.

Miquel Strubell desconeixia al juliol les conseqüències de les sentències del Tribunal Suprem, però ja aleshores va decidir organitzar una jornada per desmuntar mites i aprofundir en les realitats. Les conclusions resultants són ara més vigents que mai.

Quins són els principals mites que esgrimeixen els contraris a la immersió lingüística a Catalunya?

Primer, que els nens de llengua castellana no aprenen bé la seva pròpia llengua. Fals. Segon, es diu de manera insistent que hi ha un dret fonamental, universal, a triar la llengua de l'educació del nen. Fals. Tercer, que els nens catalanoparlants no aprendran bé el castellà. Fals. L'aprenen bé, sense que calgui arribar a una competència com si fos la seva llengua.

Per què es continuen difonent, i una part de la població els dóna per vàlids, missatges que no es corresponen amb els resultats de la recerca?

A l'Estat, els sectors refractaris a acceptar la naturalesa plurinacional no volen ni entrar en si el model funciona o no. Els atacs són més passionals i identitaris que no pas racionals. Poderosos mitjans de comunicació amb seu a Madrid alimenten el divorci creixent entre Catalunya i Espanya.

A banda que els resultats acadèmics són semblants o millors que en la resta de l'Estat, un model educatiu que afavoreix el domini de dues llengües té altres efectes positius. Quins són?

El bilingüisme precoç té efectes intel·lectuals positius, com ara una més gran flexibilitat (i per tant tolerància) cognitiva, la qual cosa facilita un intel·lecte més inquisitiu, menys obsedit per les ambigüitats, més conscient de la relativitat de les coses i, segurament, més creatiu. A més, el bilingüe té una consciència metalingüística que li fa més fàcil aprendre una nova llengua.

Què en pensa de l'afirmació del Tribunal Suprem que la normalització lingüística a Catalunya ja ha aconseguit els objectius marcats i, per tant, cal introduir el castellà com a llengua vehicular?

Sembla summament aventurat que un tribunal hagi entrat a fer consideracions de caire sociolingüístic per argumentar una decisió que té unes implicacions i ramificacions polítiques, socials i pedagògiques de gran abast. Quina llei afirma que està incomplint la Generalitat? Quina base constitucional hi pot haver perquè un tribunal decideixi en quina llengua ha de parlar un docent? A més, a secundària molts professors fan classes en castellà.

La immersió lingüística és un model educatiu, però també social...

L'escola sempre és una gran eina de socialització. Tocar-la pot provocar repercussions socials profundes. El model català de conjunció lingüística s'ha dissenyat com a eina de cohesió social, per respondre a necessitats de casa nostra, amb un suport social i polític amplíssim. Un informe d'Escola Valenciana fa pensar que tres famílies a Catalunya tenen més poder que més de cent mil famílies valencianes a l'hora de demanar l'ensenyament en la seva llengua.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.