El 19,5% dels alumnes d'ESO no es graduen
Aquest percentatge de fracàs escolar ha obligat el Departament a buscar alternatives formatives
Una opció és que els alumnes repeteixin curs i l'altra, posar en marxa un programa de qualificació professional
Es busca afavorir la inserció laboral amb mòduls d'aprenentatge
Les dades del Departament d'Ensenyament assenyalen que el 19,5% de l'alumnat de 4t d'ESO de les escoles de la demarcació de Girona, no assoleix els nivells bàsics per obtenir el graduat.
Aquest percentatge de l'anomenat fracàs escolar (concepte que el Departament i molts educadors rebutgen perquè el consideren erroni i injust) ha obligat els responsables d'Ensenyament a buscar solucions per donar sortides formatives als alumnes en aquesta situació a fi que continuïn escolaritzats.
La franja entre els 16 anys (final de l'etapa d'educació obligatòria) i els 18, quan poden accedir a les escoles d'adults per mirar de graduar-se, queda desguarnida d'alternatives i és, precisament, on la Generalitat ha mirat de buscar fórmules. Segons el director dels serveis territorials d'Ensenyament a Girona, Albert Bayot, “la primera opció ha de ser la repetició de curs”, sempre d'acord amb les famílies, per a tots aquells joves no graduats i que per capacitat i disposició estan en situació d'aconseguir-ho. Per tal de facilitar-ho, hi ha centres escolars que organitzen quarts d'ESO de diversificació curricular. És a dir, cursos de quart d'ESO en què el plantejament no és exactament una repetició, sinó més aviat una complementació.
Orientació professional
Existeix una segona via que el Departament es planteja com una aposta de futur i que de cara al curs vinent s'ampliarà. Es tracta dels programes de qualificació professional inicial (PQPI). Són cursos d'un any, teòrics i pràctics, sobre una activitat laboral concreta i en contacte amb empreses del sector. A part de la formació estrictament professional hi ha mòduls de tipus general, amb aprenentatges bàsics. Ensenyament considera que són una bona eina per introduir els alumnes en el món laboral i també d'estímul per continuar estudiant. En aquest sentit, hi ha un alt percentatge d'alumnes que, un cop acabat el seu PQPI, continuen estudiant (un 53% en el conjunt de Catalunya). Per al curs vinent, el Departament està preparant programes de dos anys a fi que joves amb resultats acadèmics dolents puguin començar els seus PQPI un any abans, amb 15 anys. La finalitat és anar encarrilant aquests nois i noies cap a aquesta opció, escapar d'alguna manera de la sensació de fracàs en no graduar-se i aconseguir que alguns d'ells tinguin continuïtat posteriorment en la seva formació cap a cicles formatius de grau mitjà.
Fins a l'octubre passat hi havia les cases d'oficis, hereves de les antigues escoles taller i que eren un programa formatiu que depenia del Departament de Treball. En les cases d'oficis també rebien una formació professional, però el cost per alumne era molt més alt que el dels PQPI, perquè el Departament assumia part del sou que els alumnes cobraven en les empreses en les quals feien les pràctiques. Una altra de les alternatives són les escoles d'adults. Els alumnes, però, no es poden examinar fins l'any que fan 18 anys.
“La prioritat és que els que no es graduen ho acabin aconseguint”
Albert Bayot va assumir el càrrec ara fa aproximadament un any, amb l'entrada del govern de CiU a la Generalitat. Ha estat mestre de quart d'ESO durant anys.
Es garanteix el dret d'estudiar a tothom?
El Departament vol que el màxim d'alumnes tinguin èxit acadèmic. És a dir, que es graduïn i continuïn estudiant. Pensem que entre els que repeteixen curs i els que entren als PQPI es poden cobrir les necessitats de tothom
Quina és la primera opció que els suggereixen?
La prioritat és que els que no es graduen ho acabin aconseguint. Si pot ser, repetint curs, si es donen les circumstàncies. És l'aposta principal.
I els que no ho segueixen per aquesta via?
Hem d'oferir una alternativa als que tenen un perfil que pot estar poc temps escolaritzat o que tenen un cert rebuig a la institució acadèmica. Per a aquests, els PQPI són una bona sortida, perquè els ofereixen formació i experiència laboral. És una sortida que potenciarem.
És una altra via.
Sí, però no l'hem de considerar una via alternativa a graduar-se, sinó només una altra sortida. Cal centrar els esforços perquè tots els estudiants es graduïn i continuïn estudiant postobligatoris.
Les escoles d'adults donen bon resultat?
Sí, fan una gran funció d'inserció en el sistema per a persones que l'han deixat. I també tenen
una gran incidència en nois joves.
Però fins als 18 anys no poden estudiar-hi.
El que no poden és examinar-se fins a aquesta edat. Però n'hi ha de 17 anys que es preparen per fer les proves d'accés. I els índexs d'èxit són alts.
Les alternatives, en dades
J.NEn els PQPI de la demarcació de Girona aquest any s'ofereixen cursos en nou famílies professionals diferents. Són: administració i gestió, agraris, comerç i màrqueting, edificació i obra civil, fabricació mecànica, hoteleria i turisme, imatge personal, instal·lació i manteniment, i transports i manteniment de vehicles.
Aquest any hi ha 315 places en règim general i 135 en centres autoritzats (que reben una subvenció del Departament d'Empresa i Ocupació). En total, doncs, són 450 places disponibles.
Pel que fa a les cases d'oficis, fins a l'octubre passat hi participaven 300 joves de Banyoles, Blanes, Cassà de la Selva, Girona, Ripoll, Salt, Olot i, en l'àmbit comarcal, del Gironès i el Baix Empordà. Cada alumne costava 4.311 euros, el que fa un cost total d'1.293.300 euros, i tenia un èxit d'inserció laboral del qual no s'han facilitat dades, però que totes les parts implicades qualifiquen de bastant baixa. Pel que fa a les escoles d'adults, aconsegueixen obtenir el graduat el 46,76% d'examinats.