El Punt Avui

La UdG dóna aquest curs vint beques de transferència

Un estudiant de grau o de màster forma part d'un grup de recerca i es dedica a donar a conèixer la seva activitat a potencials socis

El Consell Social incentiva la relació entre la universitat i el sector empresarial

06/02/12 02:00 - girona - email protegit

Una imatge del joc sobre les llegendes de Girona, que desenvolupa el grup de recerca de la UdG Gilab. Foto: EL PUNT AVUI.

1 2

Notícies de ...

Girona

Per sisè any el Consell Social de la Universitat de Girona (UdG) ha aprovat la convocatòria de beques de transferència i innovació (BTI). Són uns ajuts per estudiants de grau o de màster que formen part d'un grup de recerca de la UdG i que alhora reben un curs de formació. “Això sí que és un programa que d'alguna manera hem promogut nosaltres. La universitat dóna moltes beques als estudiants per a formació i per a investigació, però aquestes beques són per transferència”, assenyala el president del Consell Social de la UdG, Albert Bou.

El conjunt de la beca de transferència inclou 800 hores. El becari rep 700 euros mensuals i un curs d'emprenedoria de 30 hores lectives. Per a l'actual curs, les beques BTI tenen un pressupost de 115.000 euros, incloent-hi els 3.000 euros dels cursos d'emprenedoria. D'aquests 115.000 euros, el Consell Social i el vicerectorat de Recerca i Transferència n'aporten 83.000 –41.500 cadascun– i cada grup de recerca, 32.000.

El president del Consell Social, Albert Bou, especifica el que fan aquests becaris. “El que volem és que els grups de recerca tinguin una persona que es dediqui a anar a vendre el que fa aquest grup de recerca a les empreses. Per això són beques de transferència”, destaca Bou. El secretari del Consell Social, Jaume Rufí, hi afegeix: “És un becari que es lliga a un grup de recerca, que signa un conveni amb la Universitat.”

El Consell Social promou la relació amb el teixit empresarial i les beques BTI, que forma part dels objectius del pla estratègic de la UdG 2008-2013. L'eix 3 del pla és explícit: “La voluntat d'impulsar polítiques que potenciïn l'efectivitat de l'activitat investigadora i de transferència.”

De les vint beques del curs 2011-2012, onze són per als centres Tecnio de la UdG i quatre per als Serveis Tècnics de Recerca (STR). Entre els grups Tecnio, reconeguts per la Generalitat com els més transferidors a la indústria del país, hi ha el Vicorob, del qual va formar part Àric Monterde (vegeu plana següent), i el TIG, del qual forma part el Gilab. El Gilab és un grup de recerca que investiga, entre d'altres, la influència de les matemàtiques en els èxits musicals i que, juntament amb un grup de ciències de l'educació, prepara un joc sobre les llegendes de Girona.

Cent quaranta-quatre

Amb les 20 beques BTI d'aquest curs, la UdG ja n'ha donat 144 des que la convocatòria va començar el curs 2006/2007 amb 24, segons dades de la unitat de valorització de l'Oficina d'Investigació i Transferència Tecnològica (OITT), de la Universitat de Girona. Marc Sabater, de l'OITT, diu que els becaris de transferència poden accedir als ajuts si han aprovat el 50% dels seus crèdits o estan estudiant un màster.

Buscant ser autosuficients

Des del 2006, la Universitat de Girona convoca les beques BTI. Xavier Xirgú és el gestor-promotor del Centre de Tecnologies d'Imatge i Gràfics (TIG). Xirgú diu que el TIG treballa en recerca i innovació i té la vocació de participar en el teixit empresarial, objectiu inclòs en el pla estratègic de la UdG. Els grups de recerca participen en el seu finançament i, de moment, no poden ser autosuficients. “Perquè els grups de recerca fossin autosuficients, haurien d'aportar un servei o un producte a l'empresa; si només es transfereix la recerca i no hi ha retorn, no es pot autofinançar”, destaca Xirgú.

Xirgú és professor de part del curs d'emprenedoria que reben els becaris BTI. “Els donem nocions de negoci, emprenedoria o com buscar finançament per a recerca. És un curs tècnic de valorització de la feina del grup i de coneixença de l'entorn empresarial.” El TIG fa recerca, entre d'altres, d'agents intel·ligents, grups de material, procés de continguts.

“Vaig descobrir que hi ha recerca”

J. Ferrer

Àric Monterde, a la seu de Skitude, al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona (UdG), dijous passat. Foto: J. FERRER.

Monterde aterra d'una fira d'esquí a Munic per donar a conèixer Skitude, la seva empresa. Explica l'experiència com a becari de transferència i innovació (BTI).

Quina va ser la seva feina com a becari de transferència?

Vaig tenir la sort que em van dir: “Tu saps alguna cosa de la teva feina [comunicació] i nosaltres, res. Proposa, fes el que creguis”. Vaig fer un butlletí bimensual, més intern que extern. Perquè el grup tenia dos laboratoris, l'un al Parc, el Centre Investigació i Robòtica Submarina (CIRS), i l'altra meitat del grup estava al P4 [a la Politècnica]. I molts investigadors feien recerca i no sabien què feia l'altra meitat. Fèiem una activitat cada mes (pujada als Àngels, una calçotada) per fomentar la cohesió.

Feia difusió de la feina del grup?

Sí, per buscar partners (socis), subvencions, ajuts o nous projectes, ajudava en l'elaboració dels documents i de les imatges. No sé si vaig fer deu logos de projectes de la UdG. El juny del 2010 vam organitzar el Congrés Internacional de Mamografia Digital, a l'Auditori a Girona, amb més de 250 professionals del sector. Treballàvem en visió per computador i treballàvem molt en imatges mèdiques, en creació de programari (software). A través de les ressonàncies mèdiques i les radiografies, s'informava al metge allà on hi havia més possibilitat que allò fos un tumor o no.

Li va ser molt productiva, la beca? Estudiava i treballava?

Òbviament la beca econòmica [700 euros] em va anar molt i molt bé. Als matins estava a la Politècnica i a la tarda, a Lletres. Com a formació, estar en un grup de recerca és una experiència peculiar. No tothom sap que la Universitat hi ha recerca i jo vaig descobrir-ho. Els professors fan classe i investigació. Proposen novetats del món científic. Però alhora permet veure la emprenedoria, que la UdG fomenta la creació de les empreses.

L'entrevista sencera a www.elpuntavui.cat

A banda de la beca també va rebre un curs d'emprenedoria?

Sí, sí. De gener a abril, vaig rebre una xerrada un cop al mes de representants d'empreses importants. I al març hi havia un curset intensiu de 30 hores, en una setmana, amb introducció al màrqueting, introducció a l'emprenedoria, a la creació de noves empreses, a les patents.

El curs d'emprenedoria li va ser útil?

Sí, sí. Em venien ganes de crear alguna cosa o de participar en alguna cosa. Perquè ara, en temps de crisi, està de moda la innovació. Allò de 'si la feia no existeix, te la crees'. I aquest concepte m'agradava. El mercat de la comunicació està com està. Si vols fer fotocòpies, pots entrar a tot arreu, però si no, les coses són com són. Ho veia molt lluny. Havia fet informàtica i havia fet tard per dedicar-m'hi. Necessitava fer alguna cosa i estant en el grup de recerca, se'm va presentar la possibilitat de col·laborar amb aquesta gent.

Skitude ja estava en funcionament?

Jo vaig conèixer aquesta gent quan estava en el grup de recerca. Tots estàvem en el mateix edifici, el Narcís Monturiol del Parc. I un dia em va proposar de col·laborar-hi. Havien vist coses que havia fet, tenia referències noves i vam començar a treballar junts. Vaig estar tres mesos amb ells i a la Universitat a la vegada. I quan vaig acabar el contacte amb la Universitat, ja vaig començar a jornada completa amb ells.

Què és Skitude? Què fa?

Skitude és l'actitud de l'esquiador (attitude). Estem creant la marca de l'esquiador 2.0. Estem fent intentant la comunitat d'esquiadors 2.0, i creant l'aplicació al web.

Quan va nèixer Skitude?

L'empresa es va crear a principis del 2011. I jo vaig arribar-hi al mes de juny del 2011. El soci fundador és David Huerva i, entre treballadors a temps parcial i col·laboradors, som una dotzena.

Està content, doncs?

Estic contentíssim. Al juny estava estudiant Publicitat i Relacions Públiques i acabo d'arribar d'una fira de Munic. L'estand i la imatge gràfic, l'he muntat jo. Tinc responsabilitats, tinc màniga ampla, la seva confiança. El que faig els és útil i els agrada. A més, tinc un contracte per tres anys.

Vostè va arribar a la beca de transferència mitjançant la beca de pràctiques?

Per tal de treure'm crèdits de pràctiques, vaig mirar l'oferta que hi havia en la Borsa de la UdG. Vaig veure que a la Politècnica [a Montilivi] hi havia el grup de recerca de Visió per Computador i Robòtiques (Vicorob). Vaig fer una entrevista, em vaig oferir i em van agafar. Des del setembre del 2009, vaig començar com a becari seu, però alhora feia les pràctiques de la carrera. Hi vaig estar tot un curs. Per al curs següent, com que m'havien format i estaven contents amb mi i em van aconseguir prorrogar. I aquí va sortir la possibilitat de la beca BTI, que em permetia tenir uns ingressos a banda de formació, treball.

Per tant, la primera beca va ser de pràctiques i la segona ja va ser de transferència?

Era un conveni de pràctiques normal i corrent amb la Facultat de Turisme [on estudiava Publicitat i Relacions Públiques]. Depèn d'on facis les pràctiques, tens o no un ajut econòmic. Ells estaven contents amb mi i la manera de valorar més la meva feina va ser prorrogar la vinculació [...] La meva aportació a la transferència era la promoció i explicació de la tasca que estava fent el grup de recerca. Feia els típics pòsters científics quan anaven a les fires, comunicava les accions que es feien dins el grup, vaig instal·lar un butlletí informatiu perquè hi treballaven 76 membres del grup, la meitat a Girona, però la resta de tot el món perquè signen grups amb gent del Paquistan, de Xina, els Estats Units, Romania...

La seva beca de transferència era per a tot el curs?

Jo vaig fer dos blocs de 300 hores. El primer era el curs 2009-2010 ja va ser això en total [de pràctiques]. I l'any següent es va buscar l'alternativa perquè ja havia acabat els blocs de pràctiques. Per tant, la manera de continuar vinculat al grup i, a sobre, el privilegi de tenir una remuneració, vam trobar aquesta manera i el curs 2010-2011 va ser quan vaig rebre le BTI

Àric Monterde (Figueres, 1-2-1984), llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques, va rebre una beca de transferència de la UdG i va treballar en el grup de recerca de Visió per Computador i Robòtica (Vicorob). Abans havia estudiat Enginyeria Tècnica i Informàtica de Sistemes (ETIS), a la Politècnica.

Darrera actualització ( Dilluns, 6 de febrer del 2012 02:00 )

Comentaris

Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.

Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable donar-se d'alta en el registre del Grup Hermes i acceptar les Normes de Participació. No s'admetran registres incomplets ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.