Què podem esperar d'una societat que no inverteix en el seu millor valor, què no inverteix en les persones, en la seua formació i educació? Una societat que no aposta pel seu futur.

Quin missatge estem traslladant? Què els nostres fills i filles no ens importen tant o prou com perquè no siguem capaços de destinar els mitjans necessaris per a oferir-los la millor educació?

Hi ha una equació que mai falla, una aritmètica senzilla, a més inversió en educació, formació i cultura, major progrés social i econòmic d'un país, i per tant més benestar col·lectiu.

Necessitem educar a futurs ciutadans i ciutadanes lliures, cívics i compromesos amb el seu entorn més immediat, capaços de competir en igualtat d'oportunitats en un món global i intercomunicat i això només es pot aconseguir dotant al nostre sistema educatiu dels mitjans necessaris per a obtindre aquest fi.

El nostre sistema públic d'educació, obligatòria fins als 16 anys, ha generat el major grau de cohesió social de la nostra història, hem aconseguit eradicar l'analfabetisme i aconseguir un nivell de persones amb estudis superiors impensable fa tan sols tres dècades.

Els retalls en educació no responen a un problema econòmic, sinó ideològic, la crisi com a excusa per a imposar un model d'educació elitista, desigual, insolidari i que atenta contra l'esperit constitucional d'igualtat d'oportunitats i de cobertura pública als ciutadans en un dels pilars bàsics de la nostra societat, del nostre estat del benestar: l'educació pública i de qualitat.

Han sigut molts anys d'evolució pedagògica, d'investigació educativa i innovació, en els que he participat intensament, per a quedar-nos ara indiferents abans el major atemptat contra els serveis públics que estem patint, una xarxa educativa que ens ha costat molts anys construir i que ara hem de defendre de manera decidida.

Que el nostre sistema educatiu és millorable, per descomptat, però retallant fons i mitjans per al seu desenvolupament no crec que siga la millor manera d'aconseguir que millore.

Demà, dijous 9 de febrer, acompanyaré els meus companys i companyes al claustre de professors del CEIP Bonavista en la defensa dels drets dels nostres fills i filles per una educació pública i de qualitat, en la concentració que realitzaran a les 12 hores.