UNIVERSITAT
Brugada diu que retallar en recerca és un error de pes
El degà de medicina de la UdG critica que l'Estat malbarati en infraestructures i perjudiqui la investigació, la sanitat i l'educació
Creu que hi ha massa endogàmia en el sistema universitari
El degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona (UdG), Ramon Brugada, sosté que la recerca, l'educació i la sanitat són pilars bàsics pel creixement de la societat i discrepa de les retallades de l'Estat, que, aquest 2012, dóna un 25% menys en recerca i desenvolupament. “Es retalla en recerca, educació i sanitat. I per què serveix la intervenció militar d'Espanya a l'illa Perejil? Ara sí, hi ha un malbaratament brutal i inadmissible en infraestructures. Cap aquí on anem? No hi ha visió de país en el nostre país.”
Quan se li ha preguntat sobre si es refereix a Catalunya o a l'Estat espanyol, el cardiòleg banyolí explica que a Catalunya les coses s'estan fent millor que a l'Estat i veu de bon ull algunes retallades recents en salut perquè són per racionalitzar, diu. Lamenta que la societat no hagi entès l'investigador. “La societat no acaba d'entendre l'investigador. És una cosa molt a llarg termini. Quan surt una cosa, la gent ja pensa que a l'endemà ja tindrem els resultats, tindrem un tractament [...] És una errada nostra també, no hem sabut explicar el que fem i el que significa. Tampoc no hem sabut explicar que la recerca no és malbaratament de recursos. Al meu laboratori som 18 titulars superiors. És una empresa dins el centre de recerca que dóna feina, però costa perquè cal buscar diners contínuament.”
Brugada dirigeix el Centre de Genètica Cardiovascular de l'Institut Institut d'Investigació Biomèdica (Idibgi), amb seu al Parc Científic i Tecnològic de la UdG, i sap què és la investigació. El cardiòleg va ser convidat el 20 de gener a Barcelona en el lliurament de premis Recercaixa, de la Fundació de La Caixa.
En el seu discurs del 20 de gener, Brugada va esmentar l'“endogàmia” de les universitats de l'Estat com a límit del seu creixement. “L'endogàmia al nostre sistema és motiu d'editorials a les millors revistes científiques del món. La Universitat ha de ser un pol d'atracció de gent excel·lent, dels millors professors, dels millors investigadors, si vol ser competitiva. I, per ser competitiva, ha de deixar els favoritismes i optar per la transparència. Sense això, la Universitat i la recerca se'n ressenten.”
La plaça a disposició
Aquest favoritisme abaixa el llistó de la Universitat, lamenta Brugada, que és germà de dos cardiòlegs més, Josep Brugada i Pere Brugada. El degà de Medicina diu que a l'hora de cobrir la plaça de professor titular o de catedràtic el sistema prioritza les persones que duen molts anys al centre. “Preferim la persona que ha anat creixent a dins amb nosaltres. Això és endogàmia, i això fa la sensació que la Universitat sigui poc transparent. Es diu així. “Et trauran la plaça, la farem per tu”. I no hauria de ser així. La Universitat té una plaça i es busca el millor. [...] En vol venir un de València o un de Barcelona... Qui és el millor? Doncs, ha de venir el millor i em sap greu si el de dins no és tan bo.”
El cardiòleg veu com un tot la seva feina de metge al Trueta, d'investigador de l'Idibgi i docent a Medicina i a la càtedra sobre malalties cardiovasculars. “Jo em dedico a divulgació, assistència, recerca i transferència en el camp de la mort sobtada”.
Brugada també troba a faltar més bona sintonia entre Universitat i els instituts de recerca. “Hi ha dificultats per trobar simbiosi entre les universitats i els instituts de recerca, i això dificulta les coses.”
LES FRASES
L'objectiu de Brugada és que hi hagi bons metges
Brugada aspira a una cosa: “La meva preocupació no és que aprovin la carrera, ja sabem i tenim assumit que el 99% dels estudiants seran metges. Em preocupa és que siguin bons metges”.
Classes i discussions reduïdes i aprenentatge basat en problemes
A Medicina, el 90% de les classes teòriques es fa amb el sistema de l'aprenentatge basat en problemes (ABP), que permet que els alumnes coneguin molts casos i ampliïn el coneixement. “Fem la majoria de classes amb deu alumnes i discutint els casos. Hem vist que treballant en equips, els alumnes estan més a prop de la medicina clínica. Creiem que amb realitat clínica tindran més capacitat per desenvolupar-se i ser actius”, destaca Brugada.
Més del 90% dels docents són professors associats i metges
Ramon Brugada explica que les retallades per la crisi es compensen amb un esforç suplementari dels professors. A Medicina, explica, la majoria de docents són associats. “Tenim 180 professors, dels quals 160 i tants són metges al Trueta, als hospitals comarcals o a les àrees bàsiques”. Brugada va treballar i investigar setze anys als Estats Units (Atlanta i Houston) i al Canadà (Montreal) i impulsa un laboratori clínic de genètica cardiovascular.