La UdG no veu risc de perdre cap titulació
El vicerector Francesc Feliu relativitza que nou dels graus de la institució tinguin menys de 50 alumnes
Destaca l'eficiència dels títols que ofereixen
El director de la Politècnica és prudent: “Cal no esverar-se”
Trenta-sis graus entre vuit facultats i l'Escola Politècnica. És l'oferta oficial de la Universitat de Girona (UdG) per al curs 2011/2012. L'amenaça del ministre espanyol d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, que els graus universitaris amb menys de 50 alumnes matriculats són inviables (des del punt de vista econòmic) intranquil·litza poc el vicerector de política acadèmica de la UdG, Francesc Feliu. “No hi ha cap titulació de la UdG en perill, a diferència d'alguna altra universitat catalana que incompleix els criteris des de fa dos anys”, afirma Feliu.
La UdG té nou graus per sota del mig centenar d'estudiants. Això, però, no és l'única raó que faria perillar-ne la viabilitat. Feliu es refereix a les normes que afecten les universitats públiques catalanes, que es regeixen pel que el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) va dictar fa mig any. El llistó de la viabilitat d'un grau se situa en un mínim de 40 places. I aquest nombre de places es pot rebaixar a la meitat (20) si dos graus comparteixen un tronc comú (un mínim de 90 crèdits).
Feliu destaca l'eficiència de la UdG. El CIC demana a les universitats del país que un 80% dels alumnes matriculats surtin del centre amb el títol sota el braç. La UdG sol complir aquest requisit d'eficiència. Per això, Feliu relativitza els 50 alumnes de primer curs de grau de què parla el ministre Wert. Segons dades del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, l'Estat espanyol té 79 universitats i 236 campus, que ofereixen 2.413 graus universitaris, 2.758 màsters i 1.680 doctorats.
La manera de fer de Wert ha disgustat moltíssim els rectors, que s'hi reuniran dijous després d'haver-lo deixat plantat el 23 de maig. El vicerector Francesc Feliu admet que la UdG estudia com compartir més matèries i quines millores pot aplicar, però diu que només el nombre d'alumnes no és garantia d'èxit. Parla, per exemple, d'estudis de gran acceptació social, com ara comunicació audiovisual, magisteri i infermeria, per als titulats dels quals la sortida laboral és difícil.
L'estudi del 29%
De fet, temps enrere el BBVA ja va fer un estudi sobre el nombre d'estudiants matriculats a les universitats de l'Estat. El 29% de les titulacions del curs 2009/2010 tenien menys de 40 alumnes, menys dels 50 de què ha parlat Wert. L'estudi, a més, deia que un graduat de l'àrea de ciències té un 6,8% més de possibilitats de treballar que un graduat en humanitats.
Quatre dels graus que tenen d'entrada menys de 50 places són de l'Escola Politècnica Superior de la UdG. El seu director, Quim Salvi, és prudent tot i l'amenaça del ministre. “El que no hem de fer és esverar-nos. Viabilitat econòmica? Depèn. Si només féssim un grau, segurament sí que s'haurien d'eliminar, però molts dels nostres graus comparteixen docència. Això no vol dir que no hàgim de fer esforços i seguir compartint [...]. Així, des de fa temps, les enginyeries comparteixen matemàtiques, dibuix i expressió gràfica.”
La nota d'arquitectura
A l'Escola Politècnica hi ha 2.761 estudiants. En arquitectura, per exemple, s'han matriculat aquest curs 51 alumnes, tot i que el nombre de places inicial era de 40. “En arquitectura, per exemple, si en tinguéssim 60, n'ompliríem 60. El que passa és que la nota d'accés és molt alta: 7 o 7,5.”
Salvi avança que mantindran les places per al curs vinent –40 en quatre graus– i destaca que Wert no té en compte la demografia. “El govern [espanyol] ha de tenir en compte l'entorn demogràfic perquè no pot ser que la UdG sigui comparable a altres ciutats [...]”, destaca Salvi. Recorda que un grau com el d'enginyeria elèctrica (34 matriculats) surt d'enginyeria electrònica industrial. I en el d'agroalimentària, n'hi ha 38 i n'hi havia hagut 24.
Els graus d'humanitats, tot i els pocs alumnes, tenen “prestigi i reconeixement”
Sense tenir en compte els seus centres adscrits, la UdG ofereix 36 graus. El vicerector Francesc Feliu admet que les carreres de l'àrea d'humanitats han perdut pes en la societat en benefici de coneixements més tècnics. Així, el curs 2011/2012 hi ha hagut a la UdG 240 alumnes matriculats a la Facultat de Lletres. Segons Feliu, més enllà de les places ocupades, aquests graus tenen “prestigi i reconeixement”.
Feliu, antic degà de Lletres, és professor de filologia i llicenciat en filosofia i lletres. Reconeix que una universitat no és ni ha de ser una acadèmia. “Volem ser una universitat de veritat i no una acadèmia de classes particulars. El que fa una acadèmia són faves comptades: necessita tants estudiants per pagar el professor o bé tants estudiants per pagar més el professor. Una universitat no hauria de ser una acadèmia de fer classes.”
Segons Feliu, els graus d'humanitats es veuen afectats per un problema més general. “No és una titulació sola, és un problema de totes i de totes les universitats espanyoles. Amb la crisi s'ha accentuat i no sé per què passa això. Deu ser un dels signes dels temps: potser tenen una demanda molt justa [relativa] des dels paràmetres econòmics.” Però Feliu fa ressaltar altres aspectes. “Aquestes titulacions de la universitat tenen un reconeixement en recerca o en prestigi de professors en el món universitari català com a mínim o, en algun cas, internacional. I això és un capital que no es pot malbaratar estrictament. Hi ha un altre tipus de retorn. És més complex.”
Dels set graus de Lletres, a llengua i literatura catalanes hi ha hagut dinou matriculats. Però el degà, Joan Ferrer, diu que les dimensions de la UdG, més reduïdes que altres universitats, ajuden a l'intercanvi entre l'alumne i el professor. “Als Estats Units s'ha demostrat que aquest tracte és fonamental per al creixement i l'intercanvi d'inquietuds.” De vegades, la UdG, per disponibilitat d'espai, accepta més matriculats de les places que el grau oferia al principi.
