L'Escola Pia Santa Anna de Mataró ha fet 275 anys. Les seves aules han vist passar dotzenes de milers de nens. Cada generació té els seus propis i intransferibles records de la seva època d'estudiant. Sempre he dit que jo en guardo un bon sentiment. Hi vaig anar durant els anys seixanta i setanta del segle passat. Que lluny que sembla! En aquella àpoca era una escola oberta, tolerant, catalanista fins on es podia i una mica més. Recordo també que era una escola socialment solidària. Era igualment molt patriota. Vull dir que feia una constant aposta per la seva ciutat, per la seva història, cultura i costums. Hi havia dos espais que em tenien el cor robat. El primer, el cinema. Hi vaig veure centenars de pel·lícules i de tota mena; des dels clàssics westerns a joies com Psicosis, Cromwell o La diligencia. El segon, la biblioteca, amb els seus volums plens d'història i plens d'històries. Va ser a Santa Anna on vaig aprendre a estimar la natura, amb les excursions, colònies i campaments. Ah!, i recordo el pare Joan, amb el seu somriure i la seva innata bonhomia. I el pare Garriga, amb la seva panxa i el seu havà si guanyava el Barça... Parlo del passat. Però Santa Anna, com tota bona escola, és sobretot present i futur. Després, uns altres explicaran els seus propis
i intransferibles records de la seva etapa als escolapis mataronins.
Que sigui per molts anys.