L'horari de la discòrdia

un total de 53 centres de secundària i 5 escoles de les comarques gironines faran, el curs 2012/2013, jornada intensiva. En el cas de secundària, la mesura afecta pràcticament tots els instituts públics mentre que a primària són pocs i formen part d'un pla pilot. Feia anys que el professorat reivindicava la implantació d'un horari compactat a secundària i aquest any s'han donat totes –o moltes– condicions favorables perquè finalment el Departament d'Ensenyament ho desencallés. Entre aquestes condicions destaquen: la més que bona predisposició de la consellera Irene Rigau per assajar noves organitzacions d'horaris escolars –una proposta inclosa, de fet, en el pla de govern de CiU– adduint la voluntat de conciliar horaris escolars i familiars; la necessitat de fer ajustaments econòmics –això és, la supressió del servei de menjador per als alumnes que requereixen transport per anar a l'institut– i també, encara que no de forma declarada, la voluntat del govern català de compensar el col·lectiu docent per les retallades que recauen sobre seu. D'altra banda, i segons recorda el pedagog Joan Teixidó, del Grup de Recerca en Organització de Centres (Groc) de la UdG, cal no oblidar que Catalunya és l'única comunitat autònoma de l'Estat espanyol on a secundària es feia jornada partida i que l'horari continuat també està molt estès entre els països de la UE. Ara bé, la mesura té tants defensors com detractors entre les files del professorat, dels pares d'alumnes i d'altres especialistes vinculats al món de l'ensenyament.

Un dels arguments més esgrimits a l'hora de defensar la jornada continuada és que posarà fi a la conflictivitat que hi havia fins ara a les tardes a causa del cansament que arrossegaven els alumnes i que es traduïa en un escàs rendiment. Sobre aquest punt, Xavier Díez, del sindicat USTEC, es mostra convençut que la mesura ajudarà a millorar la convivència als instituts, que, segons assegura, es veia alterada a les tardes principalment per aquells alumnes que es quedaven al menjador escolar i que anaven sumant hores de confinament. Per contra, Teixidó creu que aquesta pressió es traslladarà a les últimes hores del matí, especialment entre els alumnes que utilitzin el transport escolar, “els quals tindran una jornada llarguíssima”. Cal tenir en compte que els escolars que faran servir transport sortiran de casa a quarts de vuit del matí i tornaran a quarts de quatre de la tarda. I és que, segons fa notar Lluís Sobrino, del sindicat Aspepc, a diferència del que passa a la resta de l'Estat espanyol, on la durada de les classes és de 50 minuts, a Catalunya és de 60 minuts i Ensenyament no permet cap modificació en aquest sentit. I això és, segons Sobrino, el que fa que l'horari intensiu sigui tan llarg que els centres hagin previst, per al curs que ve, fer dues pauses o patis de diferent durada.

El que genera més incògnites entre el professorat és què passarà entre els escolars del primer cicle d'ESO, els més petits de l'institut. “El gran canvi i el gran dubte és què passarà amb els alumnes de 1r i 2n d'ESO. Serà millor o pitjor?”, es pregunta el director de l'institut Ramon Muntaner de Figueres, Francesc Canet, que fa constar que el centre té, com molts d'altres, el suport de l'AMPA a l'hora de donar llum verda al nou horari. En canvi, el president de la FAPAC a les comarques gironines, Jaume Soler, es mostra completament contrari a l'horari compactat. Soler assegura que en aquelles comunitats autònomes on s'ha aplicat “s'ha produït una fractura social important”, perquè hi ha hagut famílies, les de més poder adquisitiu, que per tenir garantits el servei de menjador i les activitats extraescolars de les tardes, han tret els fills de la pública i els porten a la concertada. Serra està convençut que es tracta d'una mesura pensada únicament per complaure el col·lectiu docent però sense cap fonament pedagògic. “Traiem la targeta vermella a Ensenyament”, afirma. Des d'un punt de vista pedagògic, Ensenyament addueix que l'objectiu que es persegueix és la millora del rendiment acadèmic dels joves. Teixidó adverteix que aquest argument és una “fal·làcia” i que no es pot establir una relació directa entre fer jornada continuada i reduir el fracàs escolar. “És el treball que es fa dins de l'horari el que és decisiu i no pas l'horari en si mateix”, raona.

Encara hi ha un altre argument d'Ensenyament, el que fa referència a la voluntat d'ajudar a la conciliació familiar, que fa aigües per tots costats, atès que els horaris laborals de la major part dels pares estan molt lluny dels estàndards europeus. I l'encaix dels àpats requerirà de la implicació dels pares, segons destaca la nutricionista de la Facultat de Medicina de la UdG Anna Iglesias. Això vol dir, segons Iglesias, que els adolescents surtin ben esmorzats de casa, s'emportin menjar per fer dos petits piscolabis, es trobin el dinar preparat per evitar que quan arribin a casa a quarts de quatre mengin qualsevol cosa i facin un berenar lleuger (optatiu) tot esperant l'hora de sopar. En l'única cosa que coincideix tothom és que el curs que ve serà de provatura i adaptació per a professors, pares i alumnes. I que en acabar caldrà fer balanç.