Educació

Albert Bayot

Director dels Serveis Territorials d'Ensenyament a Girona

“Més recursos no vol dir èxit acadèmic”

Manté que les dades objectives sobre la disminució de les plantilles les proporciona el seu departament i acusa les organitzacions sindicals i el PSC de fer demagògia

En un país amb 700.000 desocupats, demanar als docents que facin una hora més de docència és un sacrifici assumible
La renovació dels concerts amb Les Alzines i el Bell-lloc es va fer durant el tripartit. Els centres concertats fan una funció social important
Vaig entomar el cas del menjador de Vilobí per desencallar-lo. Perquè quedi clar que Ensenyament també és al darrere dels serveis delegats
En un estat propi, ningú no ens hauria de posar traves per dedicar a l'escola catalana més recursos, aquells que generi el mateix país

El director d'Ensenyament a Girona fa balanç de l'arrencada del curs escolar, marcat per les retallades de les plantilles i l'augment del nombre d'alumnes.

Les dades sobre la retallada de professorat proporcionada pel departament i els sindicats són dispars. Ensenyament les rebaixa o els sindicats les inflen?
Ensenyament dóna números objectius perquè és una administració pública i està sotmesa a tot tipus d'auditories. I, per tant, es pot comprovar el nombre de contractacions que hi ha d'un any i el que hi ha d'un altre. I la diferència entre la plantilla de docents d'aquest curs respecte a l'anterior és de 245 treballadors menys. Els sindicats fan una lectura demagògica de les dades perquè hi barregen les substitucions que ja hi pugui haver, per malalties i baixes de maternitat. Són xifres enganyoses. És veritat que hi ha hagut una retallada en el professorat, però s'ha fet demanant als docents que dins la jornada laboral facin una hora més de docència. I s'ha fet d'aquesta manera perquè entenem que la prioritat és la docència i perquè creiem que, mentre duri la recessió econòmica, aquest sacrifici és sostenible. Ens sembla que és un sacrifici que podem demanar a persones que tenen una feina estable en un país amb 700.000 desocupats.
Les organitzacions sindicals i el PSC han denunciat les condicions de precarietat a què s'han vist abocats almenys un miler de docents.
Els docents que treballen en una situació més precària són els que fan un terç de jornada. És un tipus de contracte que va introduir el govern socialista en un moment en què es van decidir un seguit de millores per als funcionaris, com per exemple que puguessin reduir terços de jornada per diverses situacions. De manera que milers de professors contractats a terços hi són ara com hi eren abans. I aquest invent no l'ha fet aquest govern; ja hi era. El nombre de professionals amb aquests contractes és gent que ho demana i ho circumscriuen a les comarques que són del seu interès. De manera que amb aquesta tema també s'ha fet demagògia.
Amb aquest panorama, es pot dir que s'està treballant en condicions?
Totes les plantilles dels centres públics gironins han estat examinades amb cura, una per una. I responen a uns estàndards que permeten fer un treball correcte i de qualitat, per bé que puguin representar canvis estructurals interns en el centre. De tota manera vull introduir una reflexió: durant els vuit anys en què hi va haver creixement de recursos, entre el 2002 i el 2010, van augmentar, els resultats acadèmics? La resposta és que no. I no només no van augmentar sinó que en algun cas fins i tot van baixar. Per tant, els recursos no són sempre i no són només la base de bons resultats acadèmics. Hi ha molts factors que incideixen en l'èxit educatiu.
I enmig d'aquesta conjunció econòmica, com s'explica que es mantinguin els concerts amb dues escoles –Les Alzines i el Bell-lloc del Pla– que segreguen els alumnes per raó de sexe?
La renovació dels concerts econòmics amb aquestes escoles es va produir en l'etapa anterior, amb el govern del tripartit. Les escoles concertades han de complir, segons la LEC, tot un seguit de requisits, el més important dels quals és que contribueixin, igual que la pública, a l'escolarització equilibrada de l'alumnat amb necessitats educatives especials. I en aquests moments, l'escola concertada de les comarques gironines hi està contribuint. Les Alzines i Bell-lloc tenen aula d'acollida i alumnes assignats per les comissions de matriculació que distribueixen els nouvinguts. Crec que la ciutadania confronta l'escola pública i la concertada des d'una òptica ideològica i no s'aprofundeix en el paper social que desenvolupen aquestes últimes. I he de dir, a favor de les concertades, que amb les dificultat perquè passen moltes famílies, moltes han establert ajudes perquè els alumnes puguin quedar-se als centres.
La manera com va resoldre el problema del menjador de Vilobí va resultar sorprenent.
Ensenyament té delegades, des del 1996, les competències dels serveis de menjador i de transport als consells comarcals. I nosaltres, en principi, no hi intervenim. En cas de conflicte, i atès que el menjador està situat dins de les instal·lacions educatives, s'intervé per fer mediadors. Fer de mediador no vol dir ni interferir en aquella competència delegada ni tampoc consisteix a imposar un dret que les AMPA no tenen. Però a Vilobí el curs va començar amb un conflicte que implicava els nens, amb un espectacle mediàtic diari, amb dos menjadors paral·lels i amb una tensió important en l'equip directiu i en el claustre de professors. Vam intentar fer una intervenció com a mediadors, però les posicions, tant la del Consell Comarcal de la Selva com la de l'AMPA, estaven molt enrocades de manera que vaig prendre una decisió excepcional: recuperar indefinidament la competència de la gestió del menjador.
Aquesta decisió estableix, però, un precedent.
Amb aquesta decisió el que ha de queda clar és que Ensenyament també és al darrere dels serveis delegats. I hi és per exigir que es compleixin i demanar a tothom que es posi al lloc que li pertoca. El que hauria establert un precedent és que hagués donat el servei a l'AMPA. Vaig entomar el problema per fer-hi el tomb i desencallar-lo.
Si Catalunya acaba sent un estat propi, quin model educatiu voldria que tingués?
L'escola de Catalunya ha de ser catalana en llengua i en continguts. Ha de ser integradora, com ha demostrat que és des de sempre i que pugui construir el currículum que el país necessita per progressar. I m'agradaria que ningú no ens posés traves per tenir un model de qualitat i per dedicar-hi més recursos, aquells que el país generi. En un horitzó d'estat propi, s'obriria una etapa il·lusionant. Mantindria el model d'escola pública i concertada sempre i quan es respectin els paràmetres que la LEC preveu perquè la concertada sigui servei públic.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.