Educació

L'horari intensiu, difícil de pair per als més joves

El professorat fa una primera valoració positiva de la implantació de la jornada compactada

Ensenyament envia els inspectors als centres per controlar que les classes que s'imparteixen siguin de 60 minuts i no de 55 com s'ha detectat en alguns casos

L'opinió majoritària és que el clima de convivència i la disciplina han millorat

Són tres quarts de tres de la tarda, i els alumnes de l'institut Carles Rahola de Girona surten esperitats. Alguns, corrents cap a casa, i d'altres, a agafar l'autocar. Costa retenir-los perquè responguin sobre què els sembla fer jornada intensiva. Fa set hores que van entrar a l'institut i la gana es nota.

Les opinions que podem arrencar als nois es divideixen bàsicament en dues. Els més petits, els de primer d'ESO, diuen obertament que les sis hores seguides de classe se'ls fan molt pesades, i es queixen que s'han d'aixecar molt aviat i dinen molt tard. En canvi, a partir de tercer d'ESO, els joves toleren força bé la concentració horària i valoren el fet de tenir les tardes lliures. Hi veuen més avantatges que inconvenients.

Si bé fa pocs dies que va començar el curs i tothom està encara en període d'adaptació als nous horaris, el professorat ja en fa una valoració positiva. Al Carles Rahola la jornada intensiva va rebre el llum verd després que més del 80% de les famílies l'aprovessin en una votació. I, segons reconeix el director, Quim Ruhí, en aquests moments estan “a la cresta de l'eufòria” per com s'està desenvolupant la nova jornada. Igual que en altres instituts públics, al Carles Rahola les sis hores de classe s'han dividit en tres torns amb dues pauses en les quals els alumnes, a més d'esbargir-se, tenen temps de fer un mos. “De moment, el rendiment dels alumnes és bo”, afirma Ruhí. El director de l'institut Cap Norfeu de Roses, Agustí Brunyol, es mostra satisfet, entre altres motius, perquè amb la jornada intensiva s'ha posat fi als problemes de disciplina que hi havia a les tardes. I està convençut que els alumnes desplaçats gaudeixen ara d'un horari més racional. “La gran incògnita era què passaria amb els de primer d'ESO, però la veritat és que tothom està encantat”, assegura Brunyol. El director de l'institut Ramon Muntaner, Francesc Canet, reconeix que a la “sisena” hora els més petits estan més cansats i, per tant, menys atents. Hi afegeix, però, que el clima general és de “satisfacció”.

Ensenyament també en fa una valoració positiva. El director territorial, Albert Bayot, destaca que la compactació d'horaris s'ha traduït en una millora de la convivència als instituts. I indica que, si bé els instituts tenen a hores d'ara les portes tancades a les tardes, és qüestió de dies que, per iniciativa del professorat i de les AMPA, s'organitzin activitats extraescolars.

Malgrat que tot sembla desenvolupar-se amb la més absoluta normalitat, Ensenyament ha detectat que en alguns centres s'estan fent 55 minuts de classe en comptes dels 60 obligatoris. Aquesta va ser una de les condicions sine qua non es va autoritzar la jornada compactada. Així que els serveis territorials han enviat els inspectors a controlar, fins i tot presencialment, l'estricte compliment de l'horari lectiu, de 30 hores setmanals.

El servei de menjador, tocat

La implantació de la jornada intensiva ha deixat tocat, i molt, el sector de les empreses que ofereixen servei de càtering. La crisi havia provocat, en els darrers anys, una progressiva disminució del nombre de comensals. I ara s'hi ha sumat la supressió dels menjadors als instituts. El director de Scolarest a Catalunya, Raül Giménez, reconeix que han perdut un 85% de la quota del mercat de secundària que tenien a la demarcació. Malgrat la disminució del nombre de menjadors, Giménez diu que es mantenen les condicions de qualitat i preu pactades amb l'administració. Scolarest té una important presència a la Selva i al Baix Empordà. “Han destruït el sector.” Així de contundentment s'ha expressat la responsable de l'empresa Tot Oci, de Salt, Anna Peñalba. “Ha baixat el volum de facturació i s'han perdut llocs de treball”, exposa. “Els menjadors escolars són deficitaris i el servei es continua prestant fent meravelles i, en el nostre cas, sense tocar el preu final del menú”, hi afegeix.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.