Més europeus que l'euro
El programa d'estades universitàries europees compleix aquest curs 25 anys
La fita de la Comissió Europea és ara crear un únic programa, l'Erasmus ‘for all', que inclogui educació, pràctiques, joventut i esport
La mobilitat d'universitaris entre països europeus és, a hores d'ara, una pràctica molt estesa entre els joves que volen formar-se a l'estranger i aprendre una cultura i una manera de viure diferents, però fa 25 anys, eren pocs els agosarats que decidien emprendre l'aventura. “Vaig marxar sense conèixer en què consistia el programa, m'acabava de llicenciar en geologia i hi havia una plaça de postgrau a Grècia”, comenta el catedràtic de geodinàmica interna de la Universitat de Granada, Juan Ignacio Soto Hermoso, un dels estudiants que va fer l'Erasmus l'any que es posava en funcionament. “No hi havia oficina, ni aquí ni allí, així que vaig haver d'organitzar-me, però l'experiència va ser inoblidable”, hi afegeix.
La Comissió Europea (CE) ja va fer els primers tanteigs del 1981 al 1986, amb programes pilot d'intercanvi entre estudiants. Finalment, però, va ser el 1987 que va decidir ampliar l'horitzó i engegar aquest projecte amb l'objectiu, segons afirmen fons de l'organisme, d'intercanviar experiències personals, acadèmiques i professionals i fomentar un espai comú de pau
i desenvolupament. Ara, aquell petit projecte que va començar en onze
països amb 3.244 estudiants supera, àmpliament, els 2,5 milions de participants que han gaudit de l'experiència.
Entre els grans atractius de l'Erasmus hi ha l'oportunitat d'aprendre –no només la llengua pròpia del país on es realitza l'estada, sinó també la dels altres estudiants que provenen d'arreu del món–; la capacitat d'adaptació, i la consciència intercultural. “L'Erasmus va ser una experiència totalment positiva; em va servir per aprendre dues llengües, madurar, enriquir el meu esperit i el meu coneixement i, sobretot, per fer amics que duraran per sempre: va ser un punt d'inflexió a la meva vida”, explica la lletrada de serveis jurídics Maria José Huertas Jiménez, que va marxar el 1996 a estudiar dret al Trinity College de Dublín. “Personalment va suposar viure sense plans i sense cobertura familiar,
i vaig poder comprovar quin era el meu nivell d'anglès”, afirma Soto.
L'èxit entre els estudiants ha fet que el programa de mobilitat gaudeixi avui dia d'una gran acceptació. “L'Erasmus és un dels èxits més clamorosos de la Unió Europea; les xifres són eloqüents, i encara haurien arribat més amunt si haguéssim tingut prou recursos per atendre millor la demanda”, afirma la comissària europea d'Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut, Androulla Vassiliou. En aquest sentit, per poder arribar a celebrar aquest any les noces d'argent, el programa ha hagut de fer mèrits amb el temps. Així, segons expliquen a la mateixa CE, entre els grans èxits cal remarcar la integració en el projecte Sócrates els anys noranta, que va permetre la mobilitat també d'estudiants de formació professional i escoles superiors. Desprès, el 2003, es va aprovar la Carta d'Universitats Erasmus, que va fixar les regles per assegurar una qualitat en la formació, i el darrer gran pas va ser l'any 2007, en què es va integrar en el Programa d'Aprenentatge al Llarg de la Vida. La pròxima fita, en l'assoliment de la qual ja treballa la CE, es la de formar el projecte Erasmus for all (Erasmus per a tothom) que aplega en un sol programa els sistemes de la Unió Europea i internacionals d'educació, formació, joventut i esport.
Però al llarg d'aquests 25 anys no tot ha estat fàcil, ja que el programa ha rebut i continua rebent moltes crítiques. La principal és que els joves aprofiten l'estada per divertir-se i convertir l'Erasmus en un “Orgasmus”. “Hi ha molta gent que pensa que els estudiants només van a divertir-se, però no és així; és clar que hi ha temps per passar-ho bé, però és una oportunitat per conèixer una altra universitat una nova manera d'ensenyar”, afirma Soto amb rotunditat. Tot i això, pel·lícules com ara la france-sa Una casa de bojos i
l'espanyola Puzzled love, que mostren l'experiència més boja, amb festes i sexe, no ajuden gaire a millorar la imatge d'aquestes estades universitàries.
La realitat, però, de vegades dista molt d'aquesta disbauxa. Tot i que els ajuts econòmics han anat augmentant, fer-se càrrec de les despeses del viatge i de les pròpies de viure en una ciutat (lloguer de pis, menjar, etc.) fan que molts estudiants es vegin en la necessitat de buscar com guanyar-se la vida. “La beca va arribar quan ja havia tornat, i només va cobrir el preu dels bitllets; vaig ser fora tres mesos i la gent em va ajudar mol; tot i que vaig passar gana, va ser una experiència positiva”, insisteix Soto.
Fa unes setmanes, la CE va informar de la difícil situació econòmica que viu actualment l'Erasmus. La conjuntura econòmica passa factura a un programa que va gaudir de 460.000 euros de pressupost el curs 2010/2011. Si no s'arriba a un acord d'ampliació del pressupost d'aquest any, no hi haurà prou diners per pagar les beques dels estudiants del programa que marxen al febrer. A més, ara fa alguns dies, l'Estat espanyol va anunciar la reducció de la partida destinada a les beques Erasmus, que passen de 36 milions d'euros a 15 milions. A la CE es pretén, però. aconseguir un pressupost estable, de 19.000 milions d'euros, pel període 2014-2020, i que aquest projecte educatiu comú, que va començar molt abans de compartir la moneda, no s'enfonsi per culpa de la crisi que viu l'euro.
LA DATA
Preocupació per la davallada en les ajudes
ALBERT SEGURA
Els estudiants estan amoïnats. El Consell d'Estudiants de les Universitats Catalanes reclama al govern espanyol que informi detalladament els estudiants de la retallada en la partida pressupostària
i que es convoqui l'Observatori de Beques per poder prendre decisions de cara al futur de les beques. A més, alerta que molts estudiants encara no han cobrat les ajudes i recorda que, com a màxim, els estudiants Erasmus perceben 450 euros mensuals per totes les beques, una quantitat molt per sota de la despesa real que suposa viure en un altre país.
La Confederació Estatal d'Associacions d'Estudiants, la Federació d'Associacions d'Estudiants Progressistes i la Coordinadora de Representants d'Estudiants de les Universitats Públiques denuncien que, “si la Unió Europea deixa de donar beques,
el programa pràcticament desapareixerà” i que l'Erasmus “només quedarà per
als que puguin pagar”.
L'amenaça sobre l'Erasmus, una estratègia per obtenir més diners
Si la UE, l'euro i l'espai Schengen són avui irrever-sibles és, en gran manera, gràcies a aquest quart de segle de beques Erasmus. La fàbrica d'europeistes és, molt probablement, la campanya de màrqueting més barata i eficaç que mai s'ha inventat i ni la pitjor de les crisis econòmiques farà que Brussel·les hi renunciï.
L'amenaça que s'han acabat els diners per finançar aquestes estades és una estratègia de la CE per tenir un pressupost més elevat per l'any vinent, en una campanya de comunicació per forçar els governs a passar per caixa, un globus sonda per posar en guàrdia l'opinió pública.
Brussel·les tem que els països contribuents nets no només es neguin a augmentar les aportacions, sinó que imposin retallades en els comptes 2013-2020, que –quina coincidència!– s'estan negociant precisament ara. El premier britànic, David Cameron, no es creu aquest conte de Pere i el llop i fins i tot ha fet acció de vetar el pressupost comunitari per als set anys vinents si els euròcrates de Brussel·les no s'estrenyen el cinturó. Ara que la crisi fa rebrotar tics proteccionistes i xenòfobs i amenaça de separar els europeus, cal més que mai desitjar llarga vida als Erasmus.