“Acabarem havent de parlar xinès tots”

Tot va començar un dia que Montserrat Simon era a casa seva davant la televisió i hi va veure unes hostesses que parlaven xinès. Poc després, va advertir una creixent presència del xinès en llocs turístics de Barcelona. “Acabarem havent de parlar-ne tots, de xinès”, va pensar la directora de l'escola Betúlia de Badalona. Va ser aleshores que se li va encendre la llumeta. Va proposar al professorat del centre, al consell escolar i a l'AMPA fer classes de xinès al centre i “a tothom li va semblar molt bé”.

De seguida es van posar en contacte amb una empresa que ja coneixien i van contractar dues professores de xinès perquè fessin classes a primària i a ESO. A hores d'ara, en fan els de segon i tercer de primària, com a assignatura complementària, i els alumnes de primer a quart d'ESO que ho volen, com a activitat extraescolar, d'una a dues del migdia. “S'hi han apuntat una trentena dels 120 alumnes que tenim a ESO”, comenta Montserrat Simon que, juntament amb una altra mestra, també estudia xinès. “És l'alumna més aplicada”, assegura la professora Yawen Chen.

La idea de l'escola Betúlia és mantenir l'ensenyament del xinès des de segon de primària i anar-lo estenent als cursos superiors a mesura que vagin pujant els alumnes de segon i tercer. “Com més ventall d'idiomes tinguin els alumnes, més els enriqueixes i millor ho tenen per trobar feina”, argumenta Simon, que explica que a l'escola, a banda del xinès, els alumnes estudien altres idiomes, com ara l'anglès i el francès.

D'arguments per apostar pel multilingüisme no li'n falten. “Sovint em vénen a veure exalumnes de l'escola que m'expliquen que se'n van a viure a fora”, relata la directora. “N'hi ha que han marxat a Xangai, d'altres que se n'han anat a Finlàndia, a Anglaterra, als Estats Units, a Colòmbia... Que se'n vagin a fora perquè volen ja està bé, però que ho facin perquè no troben feina aquí es trist”, lamenta Simon.

I ja l'aprendran, els nens, un idioma tan diferent del català sense viure a la Xina? “I tant! No és tan difícil. Els costa molt al principi perquè és una cosa nova, però després se'n surten la mar de bé. Estan molt motivats”, assegura Yawen Chen, mentre mira de reüll els alumnes de tercer perquè no se li revolucionin. La veritat és que d'entusiasme els en sobra. Es deixen els pulmons per repetir la cantarella que els recita la mestra i tots, sense excepció, malden per ser els primers a respondre les preguntes. Per no atabalar-los gaire, la mestra els ensenya cada setmana uns caràcters xinesos nous, però, bàsicament, treballen la llengua oral.

Amb els més grans, el mètode varia una mica i fan més exercicis. “A mi, el que més em costa són les moltes entonacions que té l'idioma –confessa Simón–; la gramàtica, en canvi, és senzilla.” “El principal avantatge del xinès –continua– és que és tan diferent de les altres llengües que no hi ha interferències en l'aprenentatge.” D'interferències, ja en tenen prou amb les del ministre Wert, comenta la directora.