L'escola concertada alerta Mas que està al límit
Les patronals recorden els impagaments del govern i demanen per carta al president mesures per a la supervivència del sector
Molts centres, al caire de la fallida, no poden endeutar-se més
La situació econòmica a moltes escoles concertades del país és límit. Fins al punt que les cinc patronals de l'escola concertada han decidit tirar pel dret i han adreçat una carta al president de la Generalitat, Artur Mas, en què no tan sols li recorden les estretors econòmiques que han de suportar molts centres a causa de les retallades i els impagaments del govern, sinó que li demanen, de manera explícita, que emprengui mesures que puguin contribuir “a la supervivència del sector”. La carta es va lliurar divendres passat al registre de Presidència.
Les 800 escoles concertades del país arrosseguen quatre mesos d'endarreriments en el pagament corresponent a despeses de funcionament que ha d'assumir la Generalitat. El deute acumulat és d'uns 36 milions d'euros, que les escoles necessiten per pagar les nòmines del personal no docent o per fer front als subministraments bàsics.
La situació ha obligat molts centres a demanar crèdits per fer front a les despeses, tot i que alguns, amb economies ja molt afeblides i amb pagaments pendents per inversions o simples obres de manteniment, ja han esgotat la seva capacitat d'endeutament. El sector demana a Mas que escurci els endarreriments o bé que arbitri “mesures pal·liatives”.
Però, a banda de la preocupació pels successius impagaments, les patronals denuncien que el sector acumula altres greuges, com ara les retallades salarials als mestres –les mateixes que han afectat el personal funcionari de l'escola pública, tot i no gaudir de les mateixes condicions laborals–, l'increment del nombre d'alumnes per classe o el retard de subvencions diverses. A les retallades del finançament públic, l'escola concertada hi ha de sumar, a més, la disminució del suport econòmic de les famílies, també afectades per la crisi, que fins ara havia contribuït substancialment a mantenir el sector. Segons les patronals, l'impacte de tot plegat és especialment greu a les escoles petites, les rurals i les d'educació especial.
D'altra banda, amb vista al curs vinent i a causa de la caiguda de la natalitat, es preveu una reducció important de la demanda de nous alumnes a P3 i moltes escoles temen haver de tancar grups i, per tant, perdre concerts.
A través de la missiva, les patronals alerten el president Mas que el tancament de centres concertats suposaria un major cost per a la Generalitat a l'hora de garantir el dret a l'ensenyament dels alumnes que ara escolaritza la concertada.
LA FRASE
La llei Wert, sense finançament
El Consell Escolar de l'Estat ha emès un informe en el qual adverteix que l'avantprojecte de llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE) no conté una memòria econòmica que en garanteixi la viabilitat. L'òrgan consultiu considera que “no serà possible desenvolupar gran part de les propostes [de la llei] si no es disposa dels recursos econòmics i humans suficients”. L'esborrany de la LOMCE preveu mesures, com ara la implantació de mètodes didàctics propis o l'atenció personalitzada a primària, que requeririen una forta inversió.
El Consell Escolar proposa que la norma inclogui una nova disposició final en què quedin palesos els compromisos pressupostaris necessaris i les aportacions que corresponen a l'Estat i a les comunitats autònomes.