Massagran: jugant a llegir

Aquest 2013, fa deu anys que la biblioteca infantil Massagran de Salt es va traslladar als locals de l'antic cinema Núria, entre els carrers Major i Llarg, a tocar la plaça del Pi. L'equipament es va inaugurar a principis del 1990 en un altre local, proper al mercat cobert. El responsable de la biblioteca, Jordi Artigal, diu que la Massagran “és un espai de relació al voltant de la lectura”. No és un espai on es vigili que els nens facin els deures o que se'ls controli l'entrada i la sortida: “És com totes les biblioteques, un espai lliure on tothom hi fa el que vol.” Com totes les biblioteques, sí, però plena de nens és obvi que el silenci no és la norma. “Hi ha el compromís de tothom que sigui un espai de tranquil·litat, de parlar en veu baixa, de recolliment, de no presses, de no menjar, de no jugar a pilota...” I els nens responen, perquè hi acudeixen cada tarda entre vuitanta i cent nens a l'hivern, i entre cinquanta i vuitanta a l'estiu. Hi van a fer deures, a aprendre a llegir, a jugar... Molts van sols a la biblioteca quan surten de col·legi. De fet, es permet que puguin entrar nens sols a partir de cinc anys —l'edat mínima per entrar a les biblioteques sense anar acompanyat d'un adult sol ser els set anys. I n'hi van. A la bona afluència d'infants hi ha ajudat, creu Artigal, la feina feta a través del pla lector de Salt, que ha permès crear vincles i sinergies entre la biblioteca i les escoles.

A més d'en Jordi, hi treballen l'Eva i l'Eulàlia. Entre tots tres acompanyen els infants en el seu procés de fer-se grans. Desmenteixen l'etiqueta que s'ha penjat a la biblioteca Massagran de fer un treball essencialment social: “Som una biblioteca normal i corrent. Oferim el dret a la lectura als nens, com totes les biblioteques infantils. El nostre treball és cultural i comunitari, no social.” Una vegada l'any, al març, celebren la festa del llibre gegant. Aquesta festa, un dissabte al matí, és només la culminació d'un mes i mig de feina durant la qual els nens participen en tallers per aprendre a escriure els seus propis contes. El dia de la festa, els donen a uns il·lustradors, que fan dibuixos de gran format relacionats amb allò que els nens han escrit. De tot plegat, se'n fa un llibre. Aquest any, s'ha fet la setzena edició. Per al proper 15
de juny, hi ha prevista una altra festa a la plaça dels Colors. En aquest cas, el tema és la transmissió dels contes de tradició oral. La diversitat cultural de Salt és un dels actius que s'aprofiten per a aquesta festa, precedida també d'unes setmanes de treball en què els nens han de buscar la tradició oral de les seves famílies. L'objectiu és que
el pare, la mare, l'avi o l'àvia, vagin a la biblioteca a explicar aquells contes que els seus propis pares i avis els havien explicat de petits.