L'àguila no caça mosques

El claustre d'ahir de la UdG, la continuació del de dimarts, es va moure sovint entre l'anhel individual i la conveniència institucional. Més d'un degà i més d'un vicerector va declarar-se obertament independentista i contrari a la política del ministre espanyol d'Educació, José Ignacio Wert. Però una universitat pública, per més lliure que vulgui (o pugui) ser, està subjecta a la realitat, als deutes. Ahir el seu equip de direcció va preferir actuar i votar amb moderació en lloc de fer grans proclamacions. “De beques catalanes, no n'hi ha cap. Totes són de l'Estat. I aquest discurs no serveix de res si abans no es té l'estat propi”, va etzibar el degà de Medicina, Ramon Brugada, en l'únic punt aprovat, el de no fer amistat amb els de La Zarzuela. Més tard, en la discussió sobre Wert, hi va insistir. “D'aquí a un any aquest problema s'haurà acabat [amb la independència]”.

Degans i vicerectors van coincidir que el claustre universitari no és competent per debatre la sobirania fiscal o el fet de declarar no grat el ministre Wert. “Una institució tan noble com la UdG no és competent per decidir on ha de pagar els impostos. Això només ho pot decidir el Parlament”, va exposar el degà de Lletres, Joan Ferrer. El seu homòleg de Dret, Guillem Ormazábal, va posar el crit al cel en un mateix sentit quan es debatia com la UdG havia de tractar la casa reial espanyola. “La posició de la UdG no ha de ser la de debatre coses de fora de la universitat.” El cardiòleg banyolí Ramon Brugada hi va insistir. “Aquí hi ha decisions personals que es prenen en nom de la universitat.”

Després del claustre, la rectora de la UdG va relativitzar l'aprovació de la declaració antimonàrquica i de la resta dels punts debatuts. “Cap dels quatre són competència directa dels òrgans de govern de la UdG [...] La UdG i el claustre són sobirans, tot i que els punts van ser presentats unilateralment.” Geli s'havia referit poca estona abans que els estudiants no havien volgut dialogar amb el rectorat sobre els seus dos punts: el de la Fundació Príncep de Girona i el de Wert. En canvi, el personal s'havia avingut a debatre-ho, va dir Geli.

Probablement els estudiants van deixar escapar una bona oportunitat perquè el claustre aprovés una declaració contundent contra Wert. La tossuderia els va fer mantenir el seu text quan, per exemple, l'exrector Josep Maria Nadal era partidari d'una declaració en què es demanés la dimissió del responsable espanyol de cultura. Al final, ni no grat ni petició que Wert plegui, que hauria estat més dur i tot.

Abans de la votació antimonàrquica, el degà de Lletres va dir la frase més brillant del dia. El lúcid Joan Ferrer, llicenciat en geografia i història i teologia i doctor en filologia semítica, va esmentar la frase en llatí Aquila non capit muscas (Les àligues no cacen mosques) per instar els estudiants de la institució de les Àligues (la UdG) a ignorar la casa reial. “El millor menyspreu és la ignorància.” Ferrer va alertar de la borbonofòbia que detectava entre l'alumnat. “La família reial es desacredita tota sola. El que s'ha de fer és ignorar-los.”