Ensopegada amb PISA

Catalunya va tornar a ensopegar ahir amb les temudes proves PISA, aquest cop, en l'apartat de resolució de problemes, una prova que mesura les habilitats dels estudiants per resoldre problemes de totes les matèries i que els estudiants de quinze anys van fer per ordinador just després dels tests ordinaris. Els alumnes catalans van obtenir una puntuació mitjana de 488 punts, dotze per sota de la mitjana dels països de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), però per damunt de la de l'Estat espanyol (476,8 punts).

La prova no té el ressò mediàtic de les avaluacions ordinàries, que mesuren el nivell dels estudiants en matemàtiques, ciències i lectura, però, segons el Ministeri d'Educació espanyol, es considera reveladora de la capacitat dels alumnes de dur a terme processos cognitius per “resoldre situacions problemàtiques en les quals l'estratègia de solució no resulta òbvia de manera immediata”. Entre les proves a què es van enfrontar una part dels estudiants participants en PISA, hi havia triar la millor combinació de metro per arribar a un punt d'una ciutat desconeguda, escollir l'opció més econòmica entre un abonament de transport o el bitllet senzill, saber utilitzar el comandament a distància de l'aire condicionat d'un hotel i aconseguir asseure els convidats d'un sopar de manera que seguin al costat de qui prefereixen i no de qui no desitgen.

Com en les últimes edicions de l'avaluació internacional, els països asiàtics, encapçalats per Corea del Sud, lideren el rànquing. El primer país europeu, Finlàndia, com de costum, apareix en la cinquena posició, mentre que l'Estat espanyol se situa en la 22a posició de la llista d'estats, per sota de la mitjana de l'OCDE i de comunitats autònomes com Catalunya (també per sota) i del País Basc i Madrid (per sobre de la mitjana).

El secretari de Polítiques Educatives del Departament d'Ensenyament, Joan Mateo, va relativitzar ahir la diferència dels resultats entre Catalunya i altres territoris com ara Madrid i el País Basc, d'una banda, i amb la mitjana estatal, d'una altra, i va atribuir els resultats inferiors a la mitjana de l'OCDE a “un grup reduït d'estudiants situats molt avall, a més de 200 punts de la mitjana de l'OCDE”. “Són un tipus d'estudiants que tenim identificats, molts d'aquests de centres de gran complexitat social.” Mateo va explicar que el Departament d'Ensenyament ha dut a terme una auditoria pedagògica dels centres amb resultats més fluixos que ha de servir per millorar.

El secretari de Polítiques Educatives va recordar que, a diferència de les proves ordinàries de PISA, en les de resolució de problemes hi tenen molta més influència la família i l'entorn social. “El sistema educatiu s'ha de sentir responsabilitzat, però no culpabilitzat pels resultats de la prova”, va dir. Mateo va afirmar que, fins ara, s'han potenciat molt a les escoles les competències bàsiques (molt importants per superar les proves PISA) i que el repte ara és fer el mateix amb la competència artística i musical, “que permet un grau de creativitat superior”.

El Ministeri d'Educació també va valorar els nous resultats de PISA i va aprofitar per enaltir els beneficis de la llei Wert. La secretària d'estat d'Educació, Montserrat Gomendio, va admetre que els resultats dels estudiants espanyols són “molt inferiors” a la mitjana de l'OCDE, però va assegurar que la implantació de la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE) suposarà un “canvi radical” en aquest sentit.

“La metodologia que s'aplica actualment a les aules és antiquada perquè posa l'èmfasi en l'aspecte memorístic de l'adquisició dels coneixements”, va denunciar Gomendio, que va afirmar que la llei Wert es concentrarà a “resoldre problemes complexos, en el desenvolupament d'un pensament crític, en el treball en equip i a resoldre tasques més complexes”.

Les proves PISA susciten una gran polèmica en els països que hi prenen part, especialment en els que hi surten més mal parats. Aquest és el cas d'alguns països europeus com França, que reivindiquen el sistema educatiu com alguna cosa que va més enllà d'ensinistrar els alumnes perquè superin unes proves cada tres anys, i que posen en qüestió els mètodes d'alguns dels països que ocupen els primers llocs del rànquing i que són molt estrictes amb els alumnes.

També entre els pedagogs hi ha divisió d'opinions respecte dels beneficis de PISA. Tot i que la major part veuen de bon ull el treball per competències bàsiques, molts troben a faltar que hi apareguin els ensenyaments artístics, que, al seu parer, són els que contribueixen més a desenvolupar el talent.