“Al Quebec, la llei protegeix la llengua pròpia; a Catalunya, no”

La immersió al Quebec va començar el 1965 i al llarg dels anys ha anat canviant una mica. Globalment ha estat molt reeixida.

Al Quebec tenim dos sistemes escolars separats: un sistema d'escola en francès i un en anglès, en què es fa immersió voluntària en francès. Els estudiants que van al sistema anglès volen aprendre francès perquè volen ser bilingües. De fet, és un programa molt efectiu.

Es fa, sobretot, a primària, entre els nens de sis a dotze anys. Durant els cursos inicials, es fan totes les assignatures en francès i, a mesura que els nens arriben a cursos més alts, la proporció de francès va davallant fins arribar al 50% en francès i 50% en anglès. A secundària la proporció acostuma a ser inferior.

Els estudiants de l'escola anglesa no són perfectament bilingües, probablement són més forts en anglès, però parlen amb fluïdesa les dues llengües i són competents en francès. Després, el nivell depèn de la relació que tinguin amb la comunitat francòfona.

No, perquè com que el Canadà és, oficialment, un país bilingüe en francès i en anglès s'accepta el programa d'immersió. No hi ha polèmica. Potser sí que hi ha gent a la part més occidental del país, com ara Vancouver i la Colúmbia Britànica, que es pregunten per què hi ha programes d'immersió en francès i no en xinès perquè són més a prop d'Àsia.

Jo crec que el francès està molt ben protegit al Quebec on n'és l'única llengua oficial. Les lleis protegeixen la llengua, de manera que tots els immigrants que vénen al Quebec han d'anar a una escola francesa i no poden anar a l'anglesa.

No el conec en detall. Al Quebec, la immersió en francès ha estat sempre voluntària, de manera que es pot fer immersió en francès o estudiar completament en anglès, mentre que a Catalunya és obligatòria. La principal diferència en la situació de les dues llengües, però, és que, amb immersió o sense, les lleis protegeixen la llengua. El francès no està en perill al Quebec perquè n'és la llengua nacional.

La immersió en francès al Quebec és voluntària i els pares anglòfons hi apunten els nens perquè saben que si volen viure amb normalitat al Quebec han de ser bilingües. No pots treballar-hi si només parles anglès.

El 80% de la província del Quebec és francòfona i el 20%, anglòfona, la major part dels quals viuen a l'àrea de Mont-real. En aquesta ciutat, el 60% són francòfons i el 40% anglòfons i d'altres llengües. No tinc dades de quants nens d'escoles angleses fan immersió en francès, però el nombre està augmentant. Cada cop hi ha més escoles que, en certa manera, estan optant pel model català. És a dir, que només tenen immersió en francès. És el que volen els pares.

Fins a cert punt. El Quebec i França mantenen unes relacions d'intercanvi positives. Històricament hi ha el sentiment que França ha abandonat el Quebec i el Quebec, molt sovint, ha hagut de defensar el francès pel seu compte.

Cada cop hi ha més proves que sostenen que la gent que parla més d'un idioma té molts beneficis cognitius. Fins i tot hi ha qui diu que pot endarrerir l'avenç de l'Alzheimer! Hi ha avantatges com afavorir la capacitat de fer més d'una cosa alhora. Això succeeix perquè quan tens dues llengües ha de saber canviar de l'una a l'altra i, alhora, tenir-les separades.

Sí. En el model canadenc, es comença cap als cinc anys i la meva experiència en els programes que comencen a l'institut és que a aquestes edats és massa tard. És millor un inici precoç.

Si es tracta d'una llengua estrangera, no hi ha cap raó per la qual no es pugui començar a aprendre més tard. Està molt bé que, a Catalunya, els nens des de petits hagin après dues llengües. Després ja se'ls pot introduir la llengua estrangera.

El problema és que això es fa en detriment del català. Hem de ser pràctics a les escoles. Finlàndia és un bon exemple. Ells tenen immersió en suec, de manera que el estudiants estudien finès i suec, i introdueixen dues llengües estrangeres cap als deu anys, però com a llengua estrangera. No fan matemàtiques en aquesta llengua.

Estic molt sorprès. Fins i tot ha vingut el president [Artur Mas]! En algunes ocasions he anat a simposis sobre la llengua bretona o l'occità al sud de França en què es convida representants de l'administració francesa, però mai no vénen. Tampoc no hi havia cap periodista.