educació
La Universitat de Barcelona preveu reduir a la meitat les facultats i els departaments
El pla s'hauria d'aplicar en dos anys i permetria optimitzar la gestió i obtenir més ingressos
El rector assegura que el personal no resultarà afectat
La Universitat de Barcelona (UB) preveu concentrar les 19 facultats que la integren actualment en només 10 i reduir els 106 departaments fins a quedar-se amb 55. Així ho indica la reforma d'estructures i organització administrativa presentada ahir pel seu rector, Dídac Ramírez, que haurà de ser debatuda i aprovada en els pròxims mesos.
Ramírez assegura que aquesta nova organització a la Universitat de Barcelona “no té cap finalitat de reducció del personal” i diu que “en cap cas afectarà el nombre de la plantilla, ni del professorat, ni del personal d'administració i serveis (PAS)”.
Segons el rector, el que persegueix la reducció i fusió de centres és “eliminar duplicitats” i reduir la càrrega horària del professorat en tasques de gestió perquè aquestes puguin ser dedicades a investigació, docència i transferència. En el cas del PAS, es pretén implementar un pla de formació i capacitació perquè puguin dedicar-se a noves tasques burocràtiques que fins ara estaven assumint els docents i establir noves oficines d'atenció a l'estudiant.
A través dels criteris de les dimensions que haurien de tenir els centres per satisfer les demandes de la universitat i la internacionalització d'aquesta, l'equip rectoral de la UB ha arribat a la conclusió que hi ha una gran diferència de dimensions entre diferents centres que actualment tenen les mateixes estructures de govern. Així, la facultat més gran (economia i empresa) ho és dotze vegades més que la més petita (biblioteconomia i documentació).
La nova dimensió de la UB implicaria la fusió de les facultats de biologia i geologia en “ciències naturals i de la vida”; de formació del professorat i pedagogia en “educació”; física, matemàtiques i química passaran a aglutinar-se en “ciències i enginyeria”; filosofia i filologia s'uniran en un mateix centre, i belles arts, biblioteconomia, geografia i història i sociologia, en “arts, humanitats i socials”.
Aquesta reforma, que ha de passar per diferents processos de participació amb els diferents òrgans i representants de la universitat, es preveu que sigui implementada durant el curs acadèmic 2015/16, després que la Generalitat hi doni llum verd. La transformació de les estructures costarà aproximadament 13 milions d'euros en els propers anys, però coincidirà amb un increment d'ingressos pel major nombre d'estudiants internacionals i generarà una sèrie d'estalvis, de manera que l'impacte econòmic net de la reforma serà positiu. Se situarà, segons la universitat, al voltant dels 5 milions d'euros anuals.
Catalunya, un lloc car per estudiar
L'Observatori del Sistema Universitari va presentar ahir un informe sobre el cost d'estudiar a Europa que situa Catalunya entre els països més cars per estudiar de tot el continent. Concretament, a paritat de poder adquisitiu, el territori català és el sisè més car pel que fa als preus dels graus, i el quart en màsters. Els preus són més alts que a la resta de l'Estat i se situen en el grup de països on és més car. Per sota, hi ha un grup de països amb preus moderats (entre 7 i 1.000 euros) i d'altres on és totalment gratuït.
També s'indica que Catalunya i la resta de l'Estat són alguns dels territoris on menys préstecs i ajuts s'aporten als estudiants, lluny de països com Suïssa, Alemanya, Liechtenstein i Finlàndia. Tots ells superen de molt els 6.000 euros per estudiant que s'ofereix com a màxim aquí en forma de beques.