“Si els boscos rendeixen els propietaris se'n cuiden”

El sector, com la societat en general, viu moments de canvis. Jo diria que ens atansem a una cruïlla tant pel que fa a canvis de mercats com en l'aspecte institucional. En mercats perquè l'èxit de noves apostes, com ara el tema de la biomassa, i també el creixement de l'economia en altres regions del planeta fa que hi hagi més demanda de fusta i que aquesta demanda comenci a tenir un impacte real a casa nostra. La mobilització de producte cap a Europa central fa que hi hagi més logística, més maquinària i en conseqüència, més suport a les organitzacions de propietaris, que a casa nostra acaba tenint també un efecte molt important en el tema de la prevenció d'incendis. El principal problema que tenim aquí, al contrari que en altres països de més tradició forestal, és l'abandonament de la gestió dels boscos, que amb la crisi s'ha agreujat. La crisi passarà, però els boscos continuen a Catalunya. No els podem deslocalitzar per fer-los més rendibles, com es fa amb les empreses. I jo diria que posar en funcionament aquesta cadena de valor és una responsabilitat col·lectiva no només dels propietaris sinó també de l'administració i, per tant, de la societat en general.

Els silvicultors ho veuen amb menys escepticisme que anys enrere, perquè plantejaments que tradicionalment havien sonat molt llunyans, almenys a casa nostra, ara estan fructificant. Nosaltres mateixos liderem una cooperativa, la Cooperativa de Serveis Forestals, i estem molt contents de com funcionen les coses tant pel que
fa a la mobilització de
productes fusters com pel que fa a projectes concrets que hem engegat.

El sector forestal ha tingut poc pes específic a la nostra zona, a diferència del que passa en regions més septentrionals. Aquí a casa nostra l'activitat forestal sempre ha tingut un tractament molt diferenciat i no ha tingut mai una política pròpia. De la política agrària, per exemple, que és una part molt important i que ajuda a mantenir les rendes d'uns professionals que desenvolupen l'activitat, nosaltres, el sector forestal sempre n'ha estat un apèndix. I en canvi nosaltres hem estat sempre el segon pilar de la part de diversificació i això ara Europa s'ho està creient a poc a poc. A Catalunya s'ha aprovat el Pla General de Política Forestal, un projecte a deu anys vista de com s'ha d'enfocar la política forestal a casa nostra.

Creiem que fa una aposta sincera, responsable i realista pel tema de la sostenibilitat. Massa vegades s'ha volgut, no sé si intencionadament, separar la gestió responsable dels espais forestals de la conservació del patrimoni natural. I això era un greu error, perquè ens abocava encara més al problema de l'abandonament de la gestió. Els boscos de casa nostra són el resultat de la interacció de l'home i la natura i, evidentment, si no hi ha un aprofitament econòmic, si no hi ha un equilibri, tot plegat s'acaba abandonant.

Sempre hem dit que els boscos sempre s'apaguen a l'hivern. Si els boscos donen rendiment, el propietari se'n cuidarà. Tenim un vici que és centrar-nos més en els problemes i en la reparació de danys de catàstrofes i a fer franges d'urbanitzacions que no pas analitzar l'origen de tot plegat, que és realment el tractament de les més d'1,2 milions d'hectàrees de bosc a casa nostra. Actualment a Catalunya es gestiona al voltant del 15% dels boscos, i això és poc si es compara amb Europa, en què el percentatge és del 60%.