Una quarantena de pares han demanat escolaritzar en castellà els seus fills
El govern no ha rebut més sol·licituds d'espanyol que l'any passat
Tres dels cinc centres afectats pel 25% de castellà ja no tenen els alumnes a l'escola
La nova consideració del castellà com a llengua vehicular a les escoles de Catalunya no ha fet augmentar significativament les demandes d'escolarització en aquesta llengua. Segons el Departament d'Ensenyament, a hores d'ara han rebut una quarantena de sol·licituds –una xifra similar a la de l'any passat–, a les quals se'n poden sumar altres fins al 15 de setembre, dia d'inici del curs.
Rigau va explicar que la major part d'aquestes demandes es van fer abans que es publiqués el reial decret del ministre d'Educació, José Ignacio Wert, que preveu pagar els 6.000 euros que costa l'escolarització en castellà en un centre privat als alumnes que no trobin un centre sufragat amb fons públics que imparteixi matèries no lingüístiques en espanyol.
La consellera també es va referir als cinc centres afectats per la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que els obligava a fer el 25% de les assignatures en castellà. Rigau va explicar que dels cinc centres només en queden dos afectats per la mesura, ja que els alumnes dels altres tres o bé han acabat els estudis en aquella escola o bé han canviat de centre.
En aquests dos casos, el Departament d'Ensenyament i els centres han acordat “acomplir la llei” sense que s'alteri “el model” lingüístic vigent a Catalunya. El curs passat els centres afectats van respondre a la petició de l'alt tribunal, que va arribar a finals de curs, amb la realització de diversos treballs en castellà, i aquest curs encara no s'ha fet públic com s'encaixarà la resolució del TSJC.
Rigau va remarcar que el fet que alguns d'aquests nens hagin canviat de centre demostra que “a una certa proximitat es poden trobar opcions lingüístiques diferents” on han pogut encaixar.
En qualsevol cas, la consellera va deixar clar que “a Catalunya cap escola és monolingüe”, i va posar com a exemple el creixent nombre de centres que han incorporat l'anglès com a llengua en què s'imparteixen algunes assignatures no lingüístiques, que aquest curs seran el 54%. Pel que fa al castellà, tot i que el percentatge és del 15%, Rigau va recordar que a les aules es fan servir amb normalitat materials en aquesta llengua.
LA XIFRA
LA DATA
Bauzá amenaça els contraris al pla de trilingüisme
El govern balear va advertir ahir que actuarà amb “contundència” en cas que els centres educatius no aprovin el projecte educatiu per aplicar el tractament integrat de llengües (TIL), el pla de trilingüisme que posa fi al model d'escola en català a les Illes, i no s'apliqui en començar aquest curs. La portaveu de l'executiu balear, Núria Riera, no va aclarir si el govern imposarà sancions, però va avisar que “la conselleria [d'Educació] ha actuat sempre amb rectitud i contundència i amb responsabilitat en l'aplicació de la llei”. L'advertiment del govern Bauzá arriba després que les organitzacions opositores al pla de trilingüisme hagin dit que el 52,8% dels claustres dels centres educatius públics de Mallorca no han aprovat els seus projectes TIL.