El nou curs arrenca amb incògnites
Rigau assegura que la Lomqe tindrà un impacte mínim i Wert li recorda que s'ha de complir la llei
Els sindicats acusen el govern de cedir davant la reforma educativa i insten a la “resistència”
La Generalitat portarà el decret d'escolarització en castellà al TC
El curs 2014/2015 va arrencar ahir amb les mateixes il·lusions i recances de sempre de mestres i estudiants, però amb un ambient enrarit per l'entrada en funcionament de la llei Wert que, tot i que a Catalunya tindrà un impacte limitat, no és clar fins a quin punt es podrà “esquivar”, com diu la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, i quina actitud tindrà el govern espanyol davant els intents de minimitzar-la de la Generalitat i els mestres.
Rigau va assegurar ahir, en declaracions a Catalunya Ràdio, que l'impacte de la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomqe) serà mínim, perquè el govern ha pogut “esquivar” canvis com la relegació de la música i la pèrdua de pes del Consell Escolar.
Les declaracions de la consellera no van caure gens bé al Ministeri d'Educació, el titular del qual, José Ignacio Wert, va recordar ahir que la Generalitat ha de “complir la legislació estatal”, mentre el Tribunal Constitucional (TC) determina “si hi ha hagut o no invasió competencial”, com denuncia el govern català.
Tampoc no van agradar les paraules de la consellera als sindicats de l'ensenyament, en aquest cas, per raons oposades a les de Wert. USTEC-STEs, la UGT, CCOO, i Aspepc van fer una crida a la “resistència” contra la reforma educativa i van negar que la Lomqe no s'estigui aplicant a Catalunya i van posar com a exemple el fet que l'assignatura de religió serà avaluable, que caldrà avaluar per separat ciències naturals i ciències socials en lloc de fer-ho conjuntament en la matèria de coneixement del medi, com fins ara i que el Ministeri d'Educació farà la seva avaluació de tercer de primària, tal com preveu la llei Wert.
Llengua vehicular
Pel que fa al model d'immersió lingüística en català, derogat per la Lomqe, que preveu que el castellà sigui llengua vehicular a l'escola, la portaveu d'USTEC-STEs, Ana Elvira Sánchez, va acusar Rigau d'haver passat la patata calenta als centres que, en teoria, tenen autonomia per decidir el seu projecte lingüístic, però sobre ells pesa l'amenaça de la Lomqe i del degoteig de resolucions judicials que els imposen quotes de castellà a les aules.
La consellera ha dit en reiterades ocasions que el seu departament no renunciarà al model d'escola en català, però davant les darreres interlocutòries del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha hagut de cedir i els centres afectats faran treballs en castellà o alguna assignatura en aquesta llengua.
Escola privada
Mentrestant, el govern mira de defensar-se davant la possibilitat que els pares que vulguin escolaritzar els seus fills en un centre que tingui el castellà com a llengua vehicular “en una proporció raonable” s'acullin a la prerrogativa que els dóna la Lomqe de pagar-los una escola privada que els ofereixi aquesta opció, a 6.000 euros per curs a càrrec de la Generalitat. L'executiu va sol·licitar ahir al Consell de Garanties Estatutàries un dictamen previ a la interposició d'un conflicte de competències davant el Tribunal Constitucional.
De moment, segons la consellera d'Ensenyament, no hi ha hagut, fins ara, “cap petició directa” de pares que es vulguin acollir a aquesta possibilitat. Rigau, però, va augurar que, durant aquest curs, podrien haver-hi unes sis sol·licituds en aquest sentit.
La incertesa en matèria lingüística és la més evident de les incògnites que presenta el primer curs de la Lomqe, però no és l'única. Queda per resoldre què passarà amb la nova Formació Professional Bàsica (FPB), que, de moment, no s'aplicarà a Catalunya; com es concreta la nova assignatura alternativa a la Religió; quin ús fan els directors dels nous poders que els dóna la llei o quin impacte tindran els canvis en beques menjador.
Les Escoles Insubmises criden a no abaixar la guàrdia
La trentena de centres que formen part de la Xarxa d'Escoles Insubmises (XEI) a la llei Wert van expressar ahir el seu rebuig a la Lomqe amb diversos actes reivindicatius durant l'entrada dels alumnes a escola. Aquest va ser el cas de l'escola Patronat Domènech, al barri de Gràcia, de Barcelona. Els mestres, pares i alumnes del centre es van aplegar poc abans de les nou del matí a la porta de l'escola per fer un minut de silenci en protesta per la entrada en funcionament de la llei Wert a primer, tercer i cinquè de primària i contra les retallades en educació.
“Volem que la resistència a la reforma educativa es visibilitzi”, va explicar Núria Marrón, mare de l'escola. Marrón va alertar que la llei Wert està ben vigent encara que se n'hagin aconseguit suavitzar alguns aspectes i va cridar a no abaixar la guàrdia. Marrón va recordar que l'assignatura de Religió passarà a ser avaluable, que la immersió lingüística en català està amenaçada i que el funcionament democràtic dels centres està en perill, encara que el Departament d'Ensenyament hagi demanat als directors que comptin amb un informe positiu del Consell Escolar abans de fer cap canvi en el projecte pedagògic. “L'informe és ««preceptiu»», és a dir, no obligatori”, va assenyalar.
Els sindicats de l'ensenyament van insistir a dir ahir que el curs “no comença amb normalitat” i molts mestres van lluir les samarretes grogues en defensa de l'educació pública.