Científics en potència

La curiositat. Aquesta és la base que ha mogut el progrés científic i tecnològic de la humanitat. Ho va explicar la setmana passada el doctor Ignasi Vila del departament de psicologia de la Universitat de Girona a vint alumnes de primària de l'escola Carme Auguet de Girona. Els ho va exposar en la introducció del que serà per als nens un projecte de curs. Consistirà a desenvolupar una recerca, amb la tutoria dels seus mestres i el guiatge cientificotècnic d'un investigador que desenvolupa la seva tasca en el mateix àmbit de coneixement que els joves hauran d'investigar. Els joves aprenents d'investigador es van trobar al CaixaForum (l'obra social La Caixa dóna suport al programa, el qual arriba aquest curs a la segona edició i es titula Investiga amb RecerCaixa!). L'objectiu principal és despertar les vocacions científiques, per a la investigació, i mostrar-los els beneficis que aporta socialment.

Vila va començar explicant-los la relació entre ciència i robòtica (activitat que desenvolupen a la seva escola) per mostrar-los que és el coneixement el que permet que el robot faci el que ells volen:“És matemàtica”, els va acabar dient. El professor va interpel·lar constantment els alumnes a fi que fossin ells mateixos els que anessin avançant en l'argumentació. Aquesta manera de fer va alentir la classe, és clar, però segur que la va fer més profitosa perquè els va obligar a pensar i investigar.

Els va proposar un projecte: esbrinar què poden aprendre fora de l'escola sobre les coses que els interessen. Els va posar d'exemple un personatge de còmic. Un nen, com ells, al qual no li agrada anar a l'escola. El seu pare li diu que no ho entén, perquè bé que li agrada llegir. I li recorda els llibres que ha llegit sobre dinosaures. La resposta del nen és que a l'escola no li parlen de dinosaures, que és el que li interessa, i que per això l'escola no li agrada i busca la informació fora. El repte és el mateix per als escolars: Què us agrada? Investigueu-ho!

En la classe van sorgir algunes qüestions que donem per òbvies però que Vila va usar per demostrar-los que darrere el coneixement hi ha investigació. Una va ser: “Com ho sabeu que la Terra és rodona?” “Perquè ho preguntem”, “Perquè ho mirem als llibres”... aquestes van ser algunes de les respostes. Però el professor va instar-los a inventar el seu propi mètode per descobrir que és rodona. Els va guiar cap a una possible manera: observar un vaixell entrant mar endins. I els va fer veure que en una Terra plana el vaixell es veuria cada cop més petit, però que no és això el que passa, sinó que a poc a poc sembla que s'enfonsi. En resum, necessiten un fenomen que els encurioseixi. Fer recerca. Pensar. Insistència i, finalment, arribar al coneixement. Tot just comencen, i tenen un món per descobrir al davant.