«Has anat a escola?», li pregunten, a la tarda, al més petit de casa. I com que no hi ha cap resposta, li ho tornen a preguntar: «I t'ha agradat?» Però la meva veïna amb tant de silenci s'adona que no hi té res a fer i que no hi ha d'insistir més. «Em sembla que despista», em diu. I té raó, perquè des que ha sortit de l'escola bressol sembla que no hi vulgui ni pensar, perquè no para de repetir que a la tarda no hi anirà. No vull recordar-li que demà hi tornarà, almenys unes hores, per allò d'anar-s'hi adaptant. El primer dia, però, constato que hi ha uns nens tot terreny que fan una aclimatació de màxima alçada, amb horaris de les 9 fins a les cinc, amb el dinar i tot. Sentint-los plorar quan he anat a deixar i a recollir el de casa, penso que se'n recordaran de què vol dir que s'acabin les vacances... Aquests menuts, però, espero que no trobin la meva veïna i els pregunti com els ha anat. A mi també m'havien fet les mateixes preguntes cada any: «Has anat a l'escola?»; «Tens ganes de veure els teus amics?» Doncs és clar, quin remei, pensava jo... Però ara veus que si el primer dia d'escola el teu fill té ganes de quedar-s'hi i, a més, ho fa content, doncs tens molta cosa guanyada. Això és el que vaig percebre ahir en la cara del meu fill més gran i en altres que també s'hi quedaven encantats. Molts disfrutaven d'un dia especial, en què normalment pares i mares fan un esforç per, com a mínim aquest primer dia, portar el fill a l'escola plegats. A final de curs es repetirà la mateixa imatge.