El rector de la Universitat Rovira i Virgili va refermar-se ahir en el projecte d'internacionalització de la universitat. D'una banda, va avançar que en el cas que finalment la URV no fos seleccionada en la convocatòria de campus d'excel·lència internacional, que impulsen els ministeris d'Educació i Ciència, el projecte es tiraria endavant igualment. Aquest projecte preveu l'aliança entre universitat, hospitals, centre tecnològics i centres de recerca privats de la demarcació per fer que «hi hagi un espai d'identificació que agrupi tots els projectes de recerca» que es fan al territori i tinguin més visibilitat internacional. Això, però, va acompanyat de la construcció de residències per a estudiants, instal·lacions esportives i un centre de convencions que atreguin doctorands i investigadors internacionals. Les infraestructures projectades ascendeixen a un cost de deu milions d'euros, que són els que cobriria la convocatòria dels ministeris. L'horitzó més immediat no està aclarit: s'han presentat a la convocatòria el 84% de les universitats de l'Estat, però només deu obtindran el finançament (150 milions d'euros a repartir, amb un màxim de 50 milions per projecte en quatre anys) després d'haver passat una preselecció de quinze. Grau ja va avançar que estar seleccionat «no és tan determinant perquè hi haurà més convocatòries».

A això cal afegir-hi el fet que la URV vol fer-se visible en recerca a escala internacional atraient més estudiants estrangers de doctorat. La fita a assolir és «duplicar el nombre de doctorands en cinc anys», de manera que, conseqüentment, es duplicaria l'activitat de recerca i els resultats. La URV té ara 1.100 estudiants de postgrau (entre màsters i doctorats) i el 35% dels doctorands ja són estrangers. No obstant això, la proporció de doctors del total de graduats és només del 3%, la qual cosa «no està a l'altura europea». Atraure més doctorats es farà creant més beques de recerca a través de convenis de col·laboració amb diverses institucions, com ara l'IRTA o Enresa i també amb els ajuntaments de Tarragona i Reus.

El fet és que la proporció de doctorands que presenten finalment la tesi doctoral és encara massa petita en comparació del nombre d'estudiants de postgrau, per la qual cosa Grau va reconèixer que «una part dels doctorands són vocacionals», no tenen beca i compaginen treball amb estudi: «Això fa que s'allargui en el temps.» En qualsevol cas, disposar del campus d'excel·lència «ens fa més atractius per als estudiants i ens posa en competició internacional», va sentenciar Grau.