El Camp de Tarragona haurà superat la barrera dels 700.000 habitants i les Terres de l'Ebre, la dels 200.000 l'any 2021, en què la demarcació concentrarà els principals pics de creixement de la població en edat escolar de tot Catalunya, segons les dades de projecció de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). El Camp és el territori de Catalunya que creixerà més en els pròxims 12 anys, accentuant la tònica de l'última dècada, amb un increment del 22% fins a assolir la xifra absoluta dels 713.100 habitants. L'única de les 10 comarques del Camp i l'Ebre que perdria residents és la Terra Alta (-6%), mentre que el Tarragonès i el Baix Camp, al cor de la segona àrea metropolitana del país, serien els motors de la continuïtat del boom demogràfic del canvi de segle.
La projecció de població que l'Idescat elabora cada cinc anys permet conèixer els nivells de població màxima i mínima futura a partir de tres escenaris. Segons l'escenari mitjà, que és el que es considera més probable, la demarcació de Tarragona arribaria l'any 2021 als 920.700 habitants, i Catalunya se situaria entorn dels vuit milions. Segons conclou l'Idescat, d'aquí a 12 anys la piràmide demogràfica s'ampliarà per la base però, sobretot, per la cúspide, en detriment de la població en edat laboral. Així, entre els anys 2008 i 2021, es preveu que el pes relatiu de la població de més de 65 anys creixi en més de dos punts (del 16,2% al 18,5%) i que la població de 0 a 15 anys, en edat escolar, augmenti el seu pes en un punt percentual, del 15,8% al 16,9%. El Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, que guanyarien en conjunt prop de 150.000 habitants, fins als 920.800, no escapen d'aquesta tendència, però amb matisos importants.
Fins a un 31% més de nens
Per exemple, pel que fa a l'augment del nombre de nens, destaca la regeneració que aquesta inèrcia pot insuflar a les zones rurals tradicionalment més desateses, com el Priorat o la Terra Alta (vegeu la peça). Els nens, però, també seran molts més al Baix Penedès, amb un increment del 31%, i al Montsià (26%), seguides de l'Alt Camp (24%), el Baix Camp (23%) o el Baix Ebre i la Conca de Barberà (22%). Aquest boom infantil deu tenir, però, diferents explicacions segons el territori, ja que mentre que el Camp de Tarragona es preveu que sigui el territori català amb els valors relatius més elevats de creixement natural (naixements), amb un 4,3 ‰, les Terres de l'Ebre tindrien un creixement natural lleugerament negatiu, fet que es compensaria amb un saldo migratori del 8,9 per mil. Tant al Camp com al sud, l'única comarca que perd mà d'obra potencial (entre 16 i 64 anys) és la Terra Alta.
Pel que fa a l'envelliment de la població catalana en la pròxima dècada, les Terres de l'Ebre se'n salven en bona mesura, probablement perquè ja són un territori actualment envellit. El 2021 tindran un 11% més de persones grans, el creixement més moderat de tots els territoris catalans. En canvi, el Camp de Tarragona, on ja s'ha registrat una primera onada molt potent de creixement demogràfic en els darrers anys (va duplicar la taxa mitjana anual de Catalunya entre el 2006 i el 2007), tindrà aleshores un 42% més de jubilats.
El Camp, líder en tot
És el percentatge més alt de tots els territoris del país, complementat amb un 50% d'increment de majors de 80 anys per al 2021, però, en el cas del Camp, això s'emmarca en una repuntada de creixement general en tots els escenaris. De fet, s'entreveu com el gran motor demogràfic del país. Segons la projecció de l'Idescat, seria el territori que guanyaria més pes relatiu (+0,8) dins de la població catalana. És també l'àmbit on s'espera el creixement més important de la xifra de població en edat escolar, que arribaria als 129.000 nens (més d'un de cada set habitants) el 2021, i la població en edat laboral podria créixer un 16% (també la pujada més important de Catalunya) i atènyer la xifra de les 465.000 persones. L'arribada del TAV i, abans i sobretot, l'eclosió i els excessos urbanístics dels primers anys de segle, juntament amb la dispersió de la població barcelonina respecte al nucli central de l'àrea metropolitana –de què ja ha begut especialment el Baix Penedès–, semblen haver injectat al Camp de Tarragona una dinàmica expansiva sense aturador. Per consolidar-la bé, potser només li faltaria resoldre un cert dèficit en infraestructures.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.